París 3
Solamente unas palabritas para saludaros, y deciros que todo va bien por París, que a pesar de la añoranza e incomodidades, esta ciudad me empieza a resultar entrañable, que ya no me siento tan perdida y que hasta el trabajo me gusta, que cada día estoy mejor con los/las compis, lo cual lo hace mas agradable, esta es mi ultima semana para acabar el mes de prueba, supongo que el sábado o el lunes me dirán si me cogen o no, yo he hecho lo imposible por trabajar bien, asi que mi conciencia esta tranquila, pero nunca se sabe… Os escribiré pronto para deciros si he pasado el periodo de prueba y continuo en la empresa, y si no, a buscar otra cosa! no me voy a rendir ahora que he llegado hasta aquí…
por lo demás, todo igual, la residencia incomoda, el tiempo gris y los conductores, salvajes, pero yo me siento bien y con ganas de seguir luchando y de seguir creciendo y aprendiendo con esta experiencia…
la vida es maravillosa!!!
No s'ha fet cap comentari. Veure els detalls del post.
- Publicat el 31/03/2004 a les 20:31h.
- Categories: Viatges.
- Cap comentari.
- Conté 172 paraules.
Com Desaparèixer Completament (La Piràmid)
Aquell d’allà no sóc jo. Jo vaig on vull. Camino a través de les parets. Floto sobre el Liffey.
En breus instants hauré marxat. El moment ja ha passat. Sí, ha passat.
Llums estroboscòpiques i altaveus rebentats. Focs d’artifici i huracans.
No sóc aquí. Això no està passant.
Jo no estic aquí. Jo no estic aquí.
Vaig saltar al riu i què vaig veure? Àngels d’ulls negres nadaven al meu costat. Una lluna plena d’estrelles i cotxes astrals. Totes les coses què jo acostumava a veure. Totes les meves amants eren allà amb mi. Tots els meus passats i futurs. I tots anàvem al cel en una petita barca tronada.
No hi havia res a témer. Res a dubtar.
Hi ha 2 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 28/03/2004 a les 00:22h.
- Categories: Música.
- 2 comentaris.
- Conté 113 paraules.
Odissea Espaial
Torre de control a Major Tom. Torre de control a Major Tom. Pren les píndoles proteïniques i posa’t el casc.
Torre de control a Major Tom. Comencem el compte enrere. Engeguem els motors. Comprovem la ignició i què la gràcia del Senyor estigui amb tu.
10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1, 0… enlairament.
Aquí la Torre de control a Major Tom. Realment ho has aconseguit. Els diaris volen saber quina marca de roba duus. És hora de deixar la càpsula, si t’atreveixes.
Aquí el Major Tom a Torre de control. Estic sortint per la porta i estic flotant de la manera més peculiar. Les estrelles semblen tan diferents avui…
Des d’aquí, assegut en aquesta llauna, allunyat del món, el planeta terra és blau i no hi ha res què pugui fer.
Malgrat haver viatjat cent mil milles, hem sento paralitzat i crec què la meva nau sap exactament on anar. Digueu-li a la meva esposa què me l’estimo moltíssim. Ella ja ho sap.
Torre de control a Major Tom. Hem perdut contacte. Alguna cosa va malament. Hem pot sentir, Major Tom?
Hem pot sentir, Major Tom? Hem pot sentir, Major Tom? Hem pot sentir, Major Tom?
Aquí estic, flotant al voltant de la meva llauna, lluny, ja sobre la lluna. El planeta terra és blau i no hi ha res què jo pugui fer.
No s'ha fet cap comentari. Veure els detalls del post.
- Publicat el 25/03/2004 a les 10:21h.
- Categories: Música.
- Cap comentari.
- Conté 220 paraules.
Somnis
Hi havia una vegada un bibliotecari dedicat amb devoció a la seva feina anomenat Lucien. Al regne del somni, Lucien El Bibliotecari estava al càrrec de la biblioteca on residien les novel.les què els seus autors mai van poder escriure o acabar, excepte en somnis… com:
L’Amor Pot Ser Assassinat per Raymond Chandler.
La Consciència De Sherlock Holmes per Arthur Conan Doyle.
El Viatge D’Alicia Darrere La Lluna per Lewis Carroll.
El Retorn d’Edwin Drood per Charles Dickens.
El Camí Perdut per J.R.R. Tolkien.
La Divertida Comèdia de Redempció del Doctor Faust per Christopher Marlowe.
L’Últim Viatge De Lemuel Gulliver per Jonathan Swift.
L’Emperador Sobre El Mar per C.S. Lewis.
La Mà De La Glòria per Erasmus Fry.
Psmith i Jeeves per P.G. Wodehouse.
Poictesme Babylon per James Branch Cabell.
L’Home Què Va Ser Octubre per G. K. Chesterton.
La Mort De Kai Lung per Ernest Bramah.
La Dança de Chanticleer per Hope Mirrlees.
Un Banquet Per Cucs, una obra mai escrita per John Webster.
i
El Thriller Romàntic d’Espies En El Què Pensava Quan Anava En Bus Què Seria Un Bestseller Què Vendria Mil Milions De Còpies I Això Voldria Dir Què Mai Més Hauria De Treballar per un somiador sense identificar.
Fins què un dia, el somni va ser empresonat i la biblioteca lentament va començar a esfondrar-se.
“Lentament, les paraules començaven a esvair-se… els meus llibres es convertien en limitats volums de paper en blanc. El dia següent, la biblioteca sencera havia desaparegut. Mai no la vaig tornar a trobar“.
L’enorme trauma de perdre allò pel què havia treballat durant tant de temps, enterrat per sota el què un diu.
Tot va anar a parar a absentia.
No s'ha fet cap comentari. Veure els detalls del post.
- Publicat el 24/03/2004 a les 17:05h.
- Categories: Còmic.
- Cap comentari.
- Conté 263 paraules.
Jo Sóc La Morsa
Jo sóc ell com tu ets ell com tu ets jo i tots junts som tots.
Mira com corren, com porcs fugint d’una escopeta. Mira com volen.
Asseguts sobre blat de moro, esperant què arribi la furgoneta, samarretes corporatives en un fotut i estúpid dimarts.
Tio, has sigut dolent. T’has deixat entristir.
Senyor policia de ciutat, assegut com un petit i bonic policia fent cua, miri com volen pel cel, com Lucy. Miri com corren.
Natilles d’un material groguenc, gotejant de l’ull d’un gos mort.
Esposa pescadora de Crabalocker, sacerdotessa pornogràfica, has sigut una noia dolenta. Has deixat què et baixin les calces.
Assegut en un jardí anglès esperant el sol. Si el sol no apareix, encara pots bronzejar-te amb la pluja anglesa.
Fumadors experts en ennuegar-se, no creieu què aquell gracioset se’n fot de vosaltres?
Mireu com somriuen, com porcs a una cort de porcs. Mira com esnifen.
Semolina Pilchard escalant la Torre Eiffel. Pingüins elementals cantant Hare Krishna.
Tio, els hauries d’haver vist donant cops de peu a l’Edgar Allan Poe.
Jo soc l’home ou. Ells són els homes ou. Jo sóc la morsa.
Estic plorant (goo goo a’joob).
Fuma porros, fuma porros, cada dia fuma porros, fuma porros, fuma porros, cada dia fuma porros…
I Am The Walrus (Jo Sóc La Morsa) és el paradigme de la psicodèlia i l’absurditat. Sempre s’ha especulat què Lucy In The Sky With Diamonds, una cançó molt per l’estil d’aquesta, i a qui es fa referència en aquesta cançó, era una oda als psicotròpics, més concretament al LSD (les sigles LSD coincideixen amb els substantius del títol, Lucy in the Sky with Diamonds) però Lennon, el principal compositor, sempre ho va negar. Deia què Lucy era un personatge què havia dibuixat el seu fill petit en un full, el qual volava per un cel ple de diamants.
Lennon va dir què I Am The Walrus no té cap significat. Conté paraules inventades com Semolina Pilchard o Crabalocker. Són frases inconnexes de Lennon i McCartney. La frase què s’escolta samplejada i confosa, al final de la cançó, un cop i un altre, crec què dóna fe de quines sensacions volien transmetre.
Hi ha 1 comentari. Veure els detalls del post.
- Publicat el 23/03/2004 a les 23:19h.
- Categories: Música.
- 1 comentari.
- Conté 343 paraules.
