Studio 150

Paul Weller, el padrí del rock britànic, l’últim dels mods, retorna amb Studio 150, el seu… no sé, com 7é o 8é album en solitari, més tots els què té com The Jam o The Style Council. Gairebé 30 anys a les esquenes amb una energia i una maduresa a l’hora, què es reflexa en aquest últim cd.

Àlbum de versions, no és el típic àlbum què es treu quan l’artista s’ha quedat sense idees i és posa a versionar cançons. El catàleg i la creativitat de Weller es abrumador (des de The Jam fins als 90 i la seva carrera en solitari, ara què pot tenir, aquest bon home? 20 àlbums? 30?) però aquí ha fet de les cançons què li agraden una versió com si fossin seves. Si no les reconeguessim o no ens digués què no estan composades per ell, ens empassariem què son compòsicions noves.

La bellesa i fragilitat de Birds, la transformació de One Way Road d’Oasis en un estil proper a Bacharah, com a Thinking of You, què recorda a l’àlbum Heliocentric, fan d’aquest cd una recopilació variada pero homogènia a l’hora.

Col.laboren The Stands en els coros, el seu fidel Steve White a la batería, i l’Ocean Colour Scene-guitarrista Steve Craddock a les guitarres.