Somiar

És molt estrany amb el q somiem. Coses sense sentit. Situacions recargolades. De vegades somies q ets a casa teva però on hi ha una pared o un moble, t’hi trobes amb una porta. Somies q parles amb algú i de sobre quan et gires, és una altra persona.

De vegades somies q fas coses per les q no ets gens capaç. Quantes vegades he somiat q condueixo… i no tinc carnet de conduir.

Suposo q en aquest cas, el somni és un reflexe de les teves limitacions. Sempre he dit q ser conscient de les teves pròpies limitacions és una virtut.

Avui he somiat q m’enrollava amb l’Elsa Pataky. Quin sentit té això? No recordo ni haver vist una imatge d’ella o pel.lícula o el q sigui en mesos. ??

No ha sigut un somni eròtic o alguna cosa així, simplement un petó. Ni tan sols recordo el contexte del somni, fa hores q m’he despertat. Però no és el primer cop q somio q em faig un petó amb gent (i amb gent vull dir noies) del més inverosímil, o per qui no sento cap atracció. L’Elsa aquesta, per maca q sigui, tampoc és una de les actrius q digui: ostres, com està. Q ho està, “vamos”, però… q n’hi ha q m’atrauen molt més.

L’Elsa Pataki no està dins de la meva òrbita de possibilitats. De fet no estem a la mateixa òrbita. Ni al mateix sistema solar. Crec q som de galaxies diferents.

Tot és molt absurd.


About

Estàs llegint (o potser només mirant) PRODUCTES DE NETEJA, una petita col.lecció d’anotacions personals en un entramat semi-caòtic on les entrades s’escriuen en ordre cronològic i es mostren en el sentit cronològicament oposat.

Comentaris

3 comentaris. Deixa un comentari o trackback.
  1. pffffffff, Jo un dia vaig somniar que em lliaba amb el de Arma Letal…ehmm.. Mel Gibson, si… i wenu, tampoc va ser erótic, sino sentimental.. ja veus amb el que puc arribar a coneixer jo a aquest pavu… Però el somni mes heavy que he tingut mai va ser del mateix pal, però una mica mes heavy…amb un profe de la facu de Químiques, concretament amb el de Quimica Orgànica… que per cert el tiu no valia res físicament, tot i que era molt ingeniós i incisiu… així com el Buenafuente però sense guionistes… i després vaig estar com 3 mesos que no el podia mirar a la cara… em feia una vergonya terrible… totalment absurd… evidentment la vaig suspendre amb ell… vaig haver d’aprovar-la l’any següent… El PREU DEL SOMNI (li diria jo).. Wenu… també he tingut d’altres amb gent que coneixem ambdos.. entre ells el Martinez i la seva ex-xata… sisi, aquest va ser lèsbic… i com ja em coneixes, evidentment, els hi vaig fer saber a l’endemà… va estar divertit.. Maivista i el seu mon de ficció…

  2. Valensianeta1
    11.01.2005 a les 1:52h.

    xico y per q no pot fese realitat el teu somi ,no nia res imposible mes q la mort ,y si un dia per casualitat et la topetes y raones am ella ,y ella et invita auna copeta ,tinges fe en tu mateig que lo imposible a voltes es fa realitat un bes o un peto


Pingbacks

  1. Post origen:
    Todos Contra El Cánon

    7.01.2005

    [...] tornat a somiar amb l’Elsa Pataky però, aquest cop, de manera abstracta. Estava en una classe, probablement [...]


Deixa un comentari

Els camps marcats amb un * són obligatoris.


Buscar

Flickr