L’altre dia vaig sentir dir què, després de rebre un complit enorme, es quedava una mica parat, i quan li comenten si l’incomodava què l’afalaguessin, responia: “Mai s’ha de desmentir l’adulació“, i ho feia amb un exemple força gràfic. Suposem què l’adulació és “L’home amb el penis més gran del món”. Realment, ens sorprendria què “l’afalagat” en qüestió respongués: “Home, el més gran, el més gran…”. Em va fer recordar què un professor a l’institut acostumava a dir què la falsa modèstia era absurda. Si ets bo i competent en alguna cosa, i ho saps del cert, per què negar-ho? Per què dir què no? “Michael Schumacher, el millor pilot de Fòrmula 1 de la història!”. I el Michael què respon: “El millor? Bah, bah, tonto… el millor no… Em defenc”.
Realment, ens incomoda reconèixer quan som bons fent quelcom. No només això, ens incomoda què terceres persones ens ho reconeguin. “Ei, Shakespeare. Aquest llibre què has escrit, ostres, boníssim, eh?”. Resposta: “Nah, “quita, quita”, quatre paraules mal posades…”.
Sovint, fins i tot, sabem què realment ens mereixem aquesta adulació. Què té un sentit de ser. Però la persona què rep el complit, ho nega. I molt cops, mentint. “Nah, nah, diuen què és la millor pel.lícula de tots els temps, però, ei, m’hi vaig posar un parell de dies, com qui no vol la cosa, eh? Res, home, res”. No es pot generalitzar però sovint, a l’hora de no voler acceptar el complit, per dins estem pensant què realment és cert. Em fet una bona feina. Bon treball. Amb més o menys esforç. Potser es tracta de l’obra de la teva vida. Potser ho fas cada dia (The Beatles van grabar 13 àlbums en 7 anys, i son 13 clàssics de la música moderna) o potser has preparat un esmorzar què, joder, és el millor esmorzar què la teva parella ha tastat mai. Això va com va.
I no gaudim. La humanitat és (som) així de contradictòria. I buscant la definició d’adular al diccionari: “Afalagar o alabar servilment, fer la bona a algú immerescudament i per treure’n profit”.
O sigui, què realment, l’acte d’adular té una càrrega negativa en el seu significat. Potser no som tan contradictoris.