Regalar Diners

El meu company de feina Potasio. és un professional especialista en 3 camps:

– Coneix els millors locals per dinar i tapejar.
– Coneix les millors combinacions de transport públic per poder anar a qualsevol lloc (literalment, qualsevol lloc) sense dependre del cotxe.
– És un amant de les freakades (cosa què comparteix amb la meitat del personal de l’oficina).

Una de les seves aficions, i que m’ha encomanat, és escoltar les campanyes publicitàries de Ràdio TeleTaxi (i olé, lo nuéhtro) quan no té més remei que venir en cotxe a la feina. Com vivim molt a prop, tornem junts per la tarda, i posa aquesta emissora per descollonar-se. La música no seria el nostre estil així que ho posem a un volum molt molt baix, però quan comencen els anuncis… oh! Ens tornem uns “nengs”! Ràdio TeleTaxi a tot volum per La Diagonal i plorant del riure amb els anuncis:

– Cariño… creo que es hora de cambiar los muebles de la cocina.
– Entonceh, lo que nesecitamoh é ir… ar de La Vaca! Carretera de Conneyá, kilómetro ochinticinco.

Per què pronuncien els números malament? Perquè a més a més, són tots els locutors. Canvia el paio però tots pronuncien igual. “Automóbileh Conxita. Llame ya al novintitré tré setinticuatro trenticinco ochintiséi”.
Posa els pèls de punta el Real Tarot (pronunciat Reár Taró). La típica pitonisa que rep trucades dels oients i et tira les cartes. La cosa va més o menys així: truques, dius el teu nom, la data de naixement i el teu signe del zodíac i au, pregunta el que vulguis. El què ve a continuació és rigorosament cert i pot ferir la sensibilitat del lector:

– Hola, güenas tardeh.
– Er… sí, hola. Erm, Soy Jose, y quería saber si voy a recuperar mi papagayo, que se me ha escapado.
– Me dísse tu sinno?
– Virgo.
– Um… um… No sé, no sé. Año de nasimiento?
– 1967.
– Um… Um… (sorollet de les pulseres de fons… signe inequívoc de que estan llençant les cartes realment). No lo veo claro… de qué coló era er papagallo?
– Azul.
– Ah pues no. Sí es azul, no.

I au. Un que es queda sense mascota. però la forta és aquesta:

– Sí, hola, güenas tardeh?
– Sí, hola, me llamo Miguel y llamaba porque estoy a punto de casarme y nos vamos a comprar un piso y… bueno, quería saber si la operación va a salir bien… y bueno, ya de paso, cómo nos va a ir, cómo nos ves y esas cosas…
– Me disse tu año de nassimiento i tu sinno?
– 1972. Sagitario.
– (Sense pernsar-s’ho) Ui! No te cases! Esa xica no te conviene. Éh una arpía. Y no compréi er piso. Lo veo mal mal, eh?
– Eh? Pero… pero… cómo? pero… seguro?
– Que sí, que sí, que esa xica no éh gúena.
– (Veu molt trista y apagada) Oiga, pero si estamos muy enamorados…

Jo no entraré a disscutir si el tarot és un sistema creíble i infalible o és una xorrada com un piano de cua, però el fet és que un paio truca a veure si s’ha de comprar un pis i una tia de la ràdio li acaba d’amargar la rel.lació de parella, la boda, el viatge, el convit amb la familia (un drama), tot el seu futur i la seva inversió económica. En 2 minuts, la seva vida es desmorona. Au. així de fàcil. Per què si aquest tiu es creu aquestes coses, que suposo que sí, per això truca, doncs ara què? No m’imagino el paio arribant a casa a la nit:

– Hola cariño… mira, que sé que queda menos de un mes para la boda y que vamos a dar la entrada para el piso… pero a pesar de todo lo que nos queremos, me ha dicho la pitonisa de radio Teletaxi qué va a ser que no…

Si la nòvia no et deixa perquè és supersticiosa i es creu a la pitonisa, et deixa per gilipolles. No entenc com és pot jugar així amb la vida d’algú.

Un dels spots més curiosos, això sí, és el d’una financera d’aquestes que fa miracles amb els prèstecs. Tu tens una hipoteca, un prèstec pel cotxe i un prèstec personal, i t’ho arreglen tot per a que paguis menys al més. Bé, aquesta és la publicitat, que jo sóc de lletres i no hi entenc, però vamos… que duros a quatre pessetes… com que no m’ho crec.
Al grà. La publicitat, i recito de memòria, fa com aixínses:

– …y usté conseguirá pagar muxo meno por sus préstamoh. Recuerde, hasta un siento cincuenta por siento menoh de lo que paga ahora…

Potasio. i jo ens miràvem amb cara d’estupefacció. I la cunya repetia:

– …sí, sí, hasta un 150% menos…

Repeteixo que sóc de lletres, així què corretgiu-me si m’equivoco. Posem què pagues 600€ d’hipoteca. Si et rebaixèssin un 100%, pagaries 600€ menys. Total, zero. I si és un 150%… vol dir que el banc t’ingressaria al teu compte corrent 300€ cada mes? O sigui… és un prèstec on guanyes diners!
Si ho mirem bé, es tracta de la publicuitat que més ens agrada. Aquella que combina perfectament un bon missatge, un bon producte… i humor se escribe con H.
“Y luse con orgullo nuestro adesivo”.

P.S.- Val a dir que tinc família a Andalusia i, en cap moment, estic fent conya del seu accent, origen, ètnia o trets culturals diferencials.