Triangle

El triangle és un instrument desagraït. Hi ha cap músic reputat per la seva destresa tocant el triangle?

– Ostres, el concert ha estat una meravella.
– Sí! I, ei… el paio del triangle? Què bé ho feia!
– Tio! Però què dius? No saps qui tocava? Era en Piotr Kalavsnikov, el gran virtuós del triangle!

Això no passa. Per què? Requereix el triangle menys coneixements a l’hora de fer-lo sonar comparat amb altres instruments de percussió? No crec. Però mai se li dona cap rellevància.
De petit, a l’escola, quan ens feien interpretar alguna cançó amb públic (tot un muntatge per delit dels pares, no pas dels nanos) i repartien els instruments, no hi havia res mes humiliant que et toques el triangle. A qui li queia aquesta creu a sobre acabava avergonyit a una cantonada del pati de l’escola, amb tots els companys fotent-se d’ell i assenyalant-lo amb el dit:

– Jaja! Te ha tocado el triangulo! Niño del triangulo! Tri-an-gu-lo!

Els nens poden ser cruels de vegades.

He sentit comentaris sobre que aquest instrument no el toca un músic específicament. No hi ha “triangulistes” com hi ha “guitarristes” o “flautistes”. Sembla ser què, en una orquestra, un paio fa totes les percussions, incloent, per descomptat, el triangle. No mereix aquest pobre instrument plena dedicació? Un músic especialitzat? És que hi ha un paio que toca tots els instruments de vent? Amb uns pulmons de la mida de les sitges del port de Barcelona? O un que toqui tots els instruments de corda? Quina velocitat de dits! Me n’alegro per la dona que els gaudeixi.
Des d’aquí, proposo la campanya Fòrum pel Triangle 2005 com a suport als músics percussionistes triangulars i com a homenatge a l’instrument en sí.