El dia 13 de Març aniré a veure a Keane al Razz. El seu àlbum va sortit fa gairebé un any i poc a poc sembla que tothom l’està descobrint. Uns d’aquests grups “guitar-less”, com Ben Folds Five (mateix format; només batería, baix i veu).
Quan els vaig sentir per primer cop, amb This Is The Last Time, a principis de l’any passat, em recordaven una mica a Coldplay pel tema del piano (pitricling pitricling cling cling, a diria algú què conec), però potser amb un toc més superficial… o accessible, mire’m-ho així (encara que la veu del cantant em recorda al d’A-Ha (uix!)). Probablement més d’un no es podrà treure del cap el piano d’Everybody’s Changing i el xiularà pels matins quan vagi a la feina (l’estan posant per la ràdio fins cremar-la), però l’àlbum està ple de boniques cançons com Bend & Break o, com deia, This Is The Last Time (aquesta és la bona, aquesta).

De vegades fa falta música així, per “netejar les orelles” què dic jo, quan estàs fart de tanta guitarra tronadora, o de tanta maquineta reprogramada.
A comprar-lo (i si podeu, per l’Amazon UK, que a part de baratet, duu més cançons).

El dia 13, això sí, resoldrem el dubte de… si son 3, però el cantant només canta, hi ha un bateria, i el pianista toca tb el baix i les programacions… o te unes mans rapidissimes (me n’alegro per la seva nòvia, també) o porten músics extres, amb ho qual, no perd una mica la gràcia?