Si no l’heu vist, atenció als spoilers d’aquest text.

Dins el Scaring World Tour 2005 què estem fent el meu amic Ferran i jo últimament (només anem a veure pel.lícules de por, en un acte masoquista sense parangó), ahir vam veure Hide And Seek (El Escondite).

L’equació per mi seria:

Lo Que La Verdad Esconde + Sexto Sentido / efectismes barats = El Escondite.

Sí, amiguitos. Es deixa veure, té moments de tensió què em van semblar ben resols, i la trama interessa durant el 60% de la cinta, però durant la resolució, te n’adones de com el director s’ha rigut una mica de l’espectador, i en comptes d’utilitzar l’intel.ligència per narrar una trama, amagant misteris per mantenir les incògnites fins el final, tira d’efectismes i enganys per a què el final et sembli molt sorprenent.
Però és tan trampós, què te’l veus venir.

Els actors estan molt correctes. El Robert DeNiro supooss què porta el pilot automàtic, la nena petita (Dakota Fanning) em va agradar (aquesta sí què fa por, espressa moltíssim amb una mirada), Elizabeth Shue està desaprofitada i desapareix de la trama tal i com arriba.
També surt la Famke Janssen, però és tan guapa, què quan surt em despisto i, la veritat, no sé com ho va fer…

Què és pot veure? Po zi. Què és una estafa? Pos una mica també.