Des de què la vaig veure per primer cop, formant part d’Ash, Charlotte Hatherley em recorda a algú què conec. Físicament, vull dir.
Han passat uns quants anys des de què el trio nord-irlandès va incorporar aquesta noieta d’aspecte amenaçador però de veu dolça com a segona guitarra. Tim Wheeler, líder i principal compositor d’Ash, és un dels cervells de l’actual rock britànic, i el seu talent sembla haver-se-li encomanat a la Charlotte.
Poc a poc ha anat agafant pes a la banda i, amb la seva guitarra, ha demostrat què no només es el toc misterisexy (aquesta és meva) d’una de les bandes de rock amb més tirada del panorama, sinó què, composant a mitges amb el Tim diversos temes dels últims àlbums o col.lant alguna cara b composada i cantada per ella, deixa veure el seu potencial.

Justament va ser Grey Will Fade, inclosa a aquest disc i què dona títol al mateix, la cançó què la va acabar animant a gravar el seu propi àlbum. La cançó, què la seva versió original apareixia al single There’s A Star d’Ash, va tenir èxit entre els fans i va fer què Charlotte tragués el valor què li feia falta.

Animada per Tim, entre els descansos de les gravacions i gires del seu grup, ha gravat un àlbum ple de guitarres, molt més pop què els últims treballs d’Ash, amb tocs què recorden als Pixies. Cançons com Kim Wilde, Why You Wanna o Bastardo (cançó dedicada a un tal Antonio, què no queda clar si era Mexicà o Espanyol, però què beu mohitos) s’enganxen a la primera oïda. Summer és el gran single de l’àlbum, amb aquestes tornades què no et pots treure del cap, plena de palmades i harmonies vocals. També hi ha lloc (poc, per això) per temes més relaxats, com Down.

És un àlbum sense pretensions, no gaire ambiciós, però directe i sincer. Encara i així, aquesta noia em segueix recordant a algú. Tots tenim un doble en aquest món, no?

http://www.charlottehatherley.com/