Professions Desagraïdes

La professió de model de vídeo de karaoke equival a tocar el triangle en una orquestra. És dels papers més desagraïts què hi ha.
Perquè entre totes les facetes de ser model, si et toca sortir als vídeos dels karaokes, no hi tens res a guanyar. Perquè ben pagat no ha d’estar, tampoc. No et forres. No coneixes gaire gent. No tens la fama ni la repercussió d’un model de revista, publicitat, TV o passarel.la. De fet, surts a un vídeo on tothom llegeix, i ningú mira el què passa darrera de les lletretes de colors. A més, toca fer coses absurdes com passejar de la mà amb un altre model, fer què jugues amb la teva parella en un parc amb un gronxador, per després passejar sol o sola, tristament, per la platja i més tard, mentre cau la pluja contra la finestra, mirar melancòlicament a l’infinit.
Tot això independentment de la temàtica de la cançó. A més, normalment, aquests vídeos passen a càmera lenta, cosa què acaba avorrint als pocs què s’animen a mirar el què passa darrere de la lletra de La Barbacoa, Como Una Ola o Paquito El Chocolatero, quan la cançó no t’interessa en absolut.

Per gent com aquesta, on m’incloc, què rarament trobem una cançó què ens agradi a un disc de karaoke, demano vídeos entretinguts per, com a mínim, distreure’ns una mica.

P.S. 1 – Algú em pot explicar el per què de la combinació de colors de les lletres de les cançons als karaokes? Lletra blava i el cursor la transforma en rosa llampant. Fa mal als ulls.

P.S. 2 – Una professió més avorrida que model de vídeo de karaoke? Guionista de vídeos per karaoke.