Cara de Metro
La cara què se’t queda quan veus el metro aturat a la parada, amb les portes obertes, corres per entrar i just es tanquen a la teva cara, no te preu.
Cara de gilipolles. Cara de metro.
Somrius incòmode, fent veure què no t’importa què tothom dins del vagó t’estigui mirant (i s’estigui rient si, derrapant, t’has estimbat contra les portes automàtiques acabades de tancar).
Post patrocinat per MasterCard.
Sona: Black Star de Radiohead (I try to stay awake but its 58 hours since that I last slept with you…).
Hi ha 4 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 11/05/2005 a les 10:57h.
- Categories: Personal.
- Comentaris una mica més a baix....
- Conté 86 paraules.
jo per això MAI corro per un tren/metro que sé que esta a punt de marxar.però mai! PASSO de fer el careto…jaja. prefereixo arribar tard. tonta? sí, però amb glamour. ;-)
Jajaja. Molt bona. Amb glamour, sí senyora. Encara què derrapar té el seu què, si el terra de la parada ho permet. M’encanta arribar lliscant…xxxxx… i fum! Entrar just quan tanca. La cara de metro es torna de victòria i xuleria dins del vagó. Es com anar amb mitjonets per casa i anar derrapant. És lu millor.
Sí, sí.. cara de victòria que es torna cara de ‘socorro’ quan veus que la teva bossa s’ha quedat mig fora :O!!! XDD
PD: gracias por incluirme en tus blogs (pero no lo hice para eso! pero gràcies ^_^)
La bossa, la jaqueta… un braç… Quid pro quo.