Radiohead es va passar anys intentant treure’s de sobre el sant benit (lovely expression) de ser els nous U2.

I va ara Coldplay, la banda què més ha copiat a Radiohead (amb el permís de Travis i Muse) i treu un àlbum, X&Y, què no pot ser més U2. Chris Martin fa els mateixos gallos què Bono i abusa del falsete fins al punt què crec què s’ha oblidat com cantar. Johnny Buckland toca la guitarra a l’estil The Edge. De fet, amb l’anterior àlbum, A Rush Of Blood To The Head, molts vam pensar què Coldplay era la banda què més tufillo a U2 ha fet en molts anys. Fins i tot el disseny interior de l’àlbum cantava una mica i recordava a The Joshua Tree.

Diuen què aquest és el tercer àlbum més esperat després de Be Here Now. Doncs X&Y és Be Here Now en més d’un aspecte. Pretensiós, excessiu, massa llarg, no té singles clars (potser The Hardest Part, però jo arriscaria amb White Shadows o Low) i algunes lletres són patètiques… però té temes molt bons (A Message, Swallowed In The Sea). És curiós com les bandes acaben patint molts paral.lelísmes.

Thom Yorke deu estar molt cabrejat. El seu màxim imitador ara s’assembla a Bono.