Apollo 13
Noia estuari, no ets l’escollida.
No encaixes al món d’on jo provinc.
Les teves confoses paraules volen com confeti al vent…
Noia estuari, no ets part de la meva escena.
Els teus peus no encaixen a la meva tapisseria.
A vegades m’enfonso quan em truques per telèfon…
Si em segueixes, jo et seguiré a lo desconegut, com l’Apolo.
Com l’Apolo, volarem a la lluna.
Si em segueixes, jo et seguiré a lo desconegut, com l’Apolo.
Com l’Apolo 13, esclatarem.
Trista com la cançó, una nena dels carrers.
La teva pell no encaixa als meus fulls de dissenyador.
Amb llapis d’ulls em vas escriure una nota què mai llegiré de cap manera,
noia estuari.
Si em segueixes, jo et seguiré a lo desconegut, com l’Apolo.
Com l’Apolo, volarem a la lluna.
Si em segueixes, jo et seguiré a lo desconegut, com l’Apolo.
Com l’Apolo, ens enfonsarem com una pedra.
Si em segueixes, jo et seguiré a lo desconegut, com l’Apolo.
Com l’Apolo 13, esclatarem
perquè tu no pertanys al món d’on jo provinc.
17.07.2005 a les 0:17h.
molt xula se sent millor en el teu mp3, però molt xula ;-) arrivederci!
17.07.2005 a les 2:14h.
Em comença a agradar el color rosa. Faràn el gran d’aquest color?