Apaga la teva ment, relaxa’t i flota amb la corrent
(no està morint, no està morint ).
Deixa tot pensament, rendeix-te al buit
(està brillant, està brillant ).
Encara podries veure el significat de l’interior
(està sent, està sent ).
Amor és tot i amor és tothom
(s’està sabent, s’està sabent )
i la ignorància i l’odi podran afligir la mort
(s’està creient, s’està creient )
però escolta el color dels teus somnis
(no està abandonant, no està abandonant ).
Així què juga el joc “Existència” fins el final
(del principi, del principi ).

El primer cop què vaig sentir Setting Sun de Noel Gallagher amb The Chemical Brothers, allà al llunyà principi del 1997, em vaig adonar realment de lo revolucionària què és Tomorrow Never Knows de The Beatles.

Segons Lennon, va ser la seva primera cançó psicodèlica, basada en The Psychadelic Experience de l’escriptor Timothy Leary.
McCartney va tenir la idea de què els 4 membres del grup grabessin els sorolls més estranys què poguessin, i després, jugar amb les cintes endavant i endarrera, a la vegada què sonaven els dos solos de guitarra, què estàn en loop, igual què la bateria de Ringo (i unes estranyes grabacions d’ocells què Paul va incloure).
Al final es van utilitzar 16 pistes diferents de loops. Tot analògic.

Si podeu escoltar la cançó de The Beatles, compareu-la després amb Setting Sun o Let Forever Be de Noel Gallagher i The Chemical Brothers.
La qüestió no és si aquestes cançons estan inspirades en els Beatles. La qüestió és què, fa més de 40 anys (Tomorrow Never Knows s’inclou a Revolver, 1966), hi havia una gent capaç d’esbrinar com seria la música 40 anys més tard, sense dependre d’un ordinador.

Només amb imaginació.

http://www.thebeatles.com/
http://www.thechemicalbrothers.com/
http://www.oasisinet.com/