Després de 4 hores de cua i de no poder més què sentir a Kaiser Chiefs ja què encara no estàvem a la pista quan van començar, ahir vaig assistir al Vertigo Tour 2005 d’U2.
85.000 persones sota una calor infernal per veure el nou show d’U2. Poca broma.

Keane van tocar el què és un dels seus últims concerts abans d’acabar el nou àlbum, què sortirà a la tardor, teòricament. Se’ls veia emocionats i una mica impactats per les dimensions d’un Camp Nou a tope. Les lliçons de català, per cert, han millorat.

Van ser intel.ligents i crec què van notar què les cançons més lentes no funcionaven, així què es van focalitzar en els seus èxits i en donar més energia a les cançons. Bend And Break i This Is The Last Time van ser les triomfadores, què cantades per tot el Camp Nou, apagaven la veu del Tom Chaplin. A més, així s’estalviaven els crits de “volem rock’n'roll!!” o “Bono, t’has engreixat!!” què se sentien arreu.

Van tocar (i recito de memòria, així què l’ordre… psé psé):

Can’t Stop Now
Everybody’s Changing
We Might As Well Be Strangers
Your Eyes open
She Has No Time
Nothing Left To Say
Sunshine
Somewhere Only We Know
Bend And Break
This Is The Last Time
Bedshaped

i va durar una hora justa.

http://www.keanemusic.com/

Després, una altra hora de descans fins a U2. Per megafonia, vam ballar amb The Killers, Beck, Radiohead, Prince, Weezer, Bowie, The Cure i Gorillaz, i ens vam distreure amb un grupet amb accent de Súria què em demanàvem què els fes fotos mentre pujaven les noies sobre les espatlles al crit de: “què ensenyi les tetes!!”. El Camp Nou va fer la ona, crits de “oé oé”, “Visca Catalunya” i himnes del Barça diversos…

Estàvem preparats…