El Día Lliure
Saps què necessito un petit descans per anar-me’n de vacances i així poder veure el sol, perquè diuen què sota el sol és divertit… si en trobes.
Doncs podria agafar un tren o un vaixell o un avió o podria robar un cotxe perquè en un cotxe pots anar-te’n ben lluny… simplement depèn del tipus de cotxe què facis servir.
Vaig conèixer una bonica i divertida noia en una abarrotada platja a Espanya. El seu nom era Avaline. Em va dir què va venir a Espanya a passar-s’ho bé però anava amb sa mare què tenia cara com de monja dolorida. Va dir què el seu nom era Dot. No va obrir la boca per res. No sabria dir si estava cabrejada o no.
Saps? M’hauria d’haver quedat a Anglaterra, a la meva platja contaminada amb tots els meus amics especials.
Saps? M’hauria d’haver quedat a Anglaterra amb la meva casa gran i el meu cotxe gran i tots els meus amics allà al bar.
Pd.- Crec què fins ara no havia penjat cap lletra d’Oasis. No crec què Noel Gallagher sigui un gran lletrista. Té grans melodies amb lletres què escriuria un nen de 10 anys però de cada 5 de patètiques, en treu una on es deixa anar una mica i fa servir aquest sarcasme tan britànic o es posa així com profund què no transcendental. Com la Sílvie avui ha tret el tema i hem trobat certs paral.lelismes, he recuperat alguna cançó què feia mesos què no escoltava.
I a més… aquesta escau per la fí de l’estiu…
I a més… aquesta escau per la fí de l’estiu…
Sona: Bonehead’s Bank Holiday
Cita un altre cop el blog: Tontos però poetes
Comentaris