Sense canviar el “Buen rollo” que hi ha al teu blog, comprenc el que vols dir. Això et marca. A l’11 M jo hauria d’haver estat a Atocha en aquells moments. Miraculosament van fer vaga a la universitat. Únicament recordo la por i la tremolor que vaig sentir desprès, quan vaig acceptar allò que havia passat. La veu de la meva família i dels meus amics no la puc oblidar.
Bé, de tant en tant una mica de serietat no va malament…
11.09.2005 a les 16:02h.
La sensació de por i impotència és una de les més universals. Aquesta la signo amb tu.
11.09.2005 a les 16:05h.
Cert. Vaig estar poc després del 11-S a NY i se’m va quedar grabat l’olor de la zona mentres treien cadàvers.
Ho tinc “tachák” a la memòria.
11.09.2005 a les 16:12h.
Sense canviar el “Buen rollo” que hi ha al teu blog, comprenc el que vols dir. Això et marca. A l’11 M jo hauria d’haver estat a Atocha en aquells moments. Miraculosament van fer vaga a la universitat. Únicament recordo la por i la tremolor que vaig sentir desprès, quan vaig acceptar allò que havia passat. La veu de la meva família i dels meus amics no la puc oblidar.
Bé, de tant en tant una mica de serietat no va malament…