Soy Deportista Local
Un professor.
Quan els pares estaven aburrits, en un moment o altre, a tots ens van apuntar a fer algun tipus d’esport, quan erem petits. Jo vaig fer 5 anys de natació. Futbol sala. Handbol. Bèisbol i tot. Ma mare es debia aburrit moltíssim. Mai vaig ser gaire campió en res però hi ha gent què guanyava i tal i era la millor. Minuts de glòria. Guardeu els diplomes i les medalles?
No vull jugar a futbol.
No entenc l’emoció del joc.
No vull jugar a futbol.
No entenc l’emoció de corre, agafar, llençar, acceptar ordres d’un gilipolles, agafar-se per l’entrecuix suat, ser colpejat per gent què no conec de res.
Noia, crec què jugaré a un tipus de joc diferent.
Noia, les noies són igual de bones què els nois quan es tracta de jugar.
http://www.belleandsebastian.com/
Sona: I Don’t Want To Play Football de Belle And Sebastian.
18.09.2005 a les 20:16h.
Jo crec que vaig fer de tot: Piano, solfeig, ballet, bàsquet, karate, rítmica, esportiva, natació, sevillanes (això es vergonyós… era molt dolenta), anglès, teatre…. mmm… em deixo alguna cosa, estic segura…
I l’única cosa que jo volia fer era ball!!! Però no… això no… Snif.
18.09.2005 a les 20:18h.
Ball modern vull dir.
18.09.2005 a les 20:22h.
Pq els pares tb tenen com una tendència a voler q facis l’activitat q els agrada A ELLS.
18.09.2005 a les 21:42h.
Doncs a ma mare li agradava tot.
18.09.2005 a les 23:21h.
ehem
bé, no cal que digui el que feia jo. xupar banquillo?
que consti que corrent ho guanyava tot (era rollo: no te presentes, porfi, que siempre ganas. Ah, no, que aquest eres tu rollo Picasso)
em deus una carrera o algo… però que es vegi el lloc d’arribada, si no em canso.
ah, i en salt horitzontal també triumfava, no com el vertical.
sort que no van seguir els consells del sr. de “esta niña…..”
jajaja
ai, no entenc com els meus ulls poden segregar tant.
una pizza heidi o algo?
el que necessitem és un descodificador!
18.09.2005 a les 23:23h.
Jajaja… vaia nit…
la foto no té preu. Aquesta actitud pro-activa, animant les companyes, com molt ficada al partit o algo, no?
18.09.2005 a les 23:30h.
braços creuats, rollo: falta molt o què per nar tirant cap a casa?
zzzzzzzzzzzz
18.09.2005 a les 23:32h.
Supercompetitiva, el q jo deia…
19.09.2005 a les 1:35h.
Pues yo estuve unos 9 años en el equipo de basket (que estuviera tanto tiempo no significa que supiera jugar, eh; que sigo tirando unas pedradas…), pero creo que me apunté sólo por el mero hecho de poder odiar más el fútbol (sí, lo sé: soy un intolerante; pero cogía a todo/todos lo/s relacionado con el fútbol y… :-P). Bueno… en kárate estuve tres meses, pero pilló el verano por medio y no volví nunca (me tenía que examinar para blanco-amarillo, qué estres, no?).
También toqué un par de años la bandurria en la rondalla del cole (ejem…yo que siempre querré aprender a tocar el piano o algo más “guay”) y estuve en grupos de teatro muchos muchos años (esto era lo único que me divertía).
Afortundamente, YO soy joven :-P, y aprovecharé ahora en el exilio a aprender rarezas (me apuntaré a ikebana y a cocina… que falta me va a hacer, jeje).
19.09.2005 a les 10:08h.
La bandurria? Conozco alguien que la toca tb. Qué cosas.
Me han dicho que el piano “es guay” pero hay q estudiar o algo. Tiene como notas o no se qué…
Japón? Que envidia, diossss!
Pd.- eso de poner “YO soy joven” en mayúsculas… es algún tipo de indirecta?
19.09.2005 a les 11:37h.
Err… sería un error tipográfico. A quién se le ocurriría que me considero vergonzosamente más joven que vosostros por haber nacido en el 80. Amos, faltaría más.
P.D.: La “toquÉ”… ahora es parte del museo de mi habitación (traje de basket incluido).
19.09.2005 a les 11:41h.
Los 80… Hombreras? Rosa fluorescente? El Coche fantástico? Spandau Ballet?
Gracias mama por quedarte de penalti i tenerme en los 70…
19.09.2005 a les 22:45h.
sí, Rubèn, el piano té com massa notes. Veig que vas aprendre o algo el dissabte.jajajjaa. Veus com sóc bona profe?
(que quantes notes hi ha? espera que compto…..)
19.09.2005 a les 22:47h.
Vaig aprendre molt, sobretot de disseny i detalls.
Profe super professional.
(Mirant-te els dits: a veure… 7… no, 12… espera… do-re-mi… no espera… 7 i 7…)