Dibuix Lliure
Requisits indispensables per anar a la propera barbacoa i nit d’alberg amb els companys de la feina:
- 50€ de despeses.
- Un fill mínim (dur una parella és opcional).
M’han convidat un altre cop, i com sempre acabo dient què no. Ho fan per dur els seus marrecs tots junts i què s’ho passin bé, però és com frustrant lo poc què encaixo.
Passejant per l’oficina, tot són fotos de nens i parelles a les taules, i alguns, els més originals, tenen dibuixos.
Recordo què, quan era petit i estava a classe, un dels moments més excitants era quan la professora mirava a l’infinit i deixava anar un “què podem fer ara…?” i tots ens posavem a cridar com descosits: dibuix lliure!
Què ens deixèssin expressar-nos sobre una superfície blanca i verge era “lo més gran”, què diria algú. Era on més gaudia i on volava la meva imaginació.
Les superfícies blanques i verges han anat mutant amb el temps.
17.10.2005 a les 20:49h.
snif.
jo tinc alguns d’aquests també… això sí és ART (i no el fútbol)
;-)
17.10.2005 a les 20:52h.
Lu important es pruvucà!
Jeje… sigh… tu els tens residents… i amb gumets :-)
17.10.2005 a les 20:53h.
compraré gumets taronges…vaia fallo.
17.10.2005 a les 20:58h.
Són glamourosos… tu q ets experta: els topos taronges no es porten gaire, oi? No se’n veuen…
17.10.2005 a les 21:24h.
Estan tan de moda com escoltar Bra(h)ms… que s’ha separat del seu braç esquerra. A bones hores també.
Descodifica, parfavor.
17.10.2005 a les 21:28h.
El plus el treuen. D’aquí uns dies no farà falta descodificador, niña hermética.
18.10.2005 a les 14:06h.
Dintre de dos setmanes, jo tambe tinc una reunio d’empresa per anar al Acuarium. Tambe poden venir les dones i els nens. Jo no en tinc, be, parella si, pero nens no.
L’ultima vegada que els nens del meu cap van pasar per l’oficina, la nena d’uns 5 anys va voler fer-me trenes, posar pq li fes fotos amb el meu movil, el nen, d’uns 8 anys, en veure q jo jugava amb la nena, va començar a tirar-me del cavell i a molestar a la seva germana pq no jugues amb mi a pintar. Vem acabar al terra (tenim moqueta) tots dos nens sobre meu i jo alla, intentant fer un joc imaginari q ells no entenien.
El pare dels nens (el meu cap) encara va dir que jo els estava exitant. Ves a c….!