Robbie Bisbal
Si no li donem més mèrits dels què realment mereix i sóm justos, Intensive Care és un àlbum què no està tan malament malgrat ser el pitjor què ha fet.
Jo el donava per perdut després de barallar-se amb Guy Chambers, compositor i productor fins ara del 99% dels seus temes, per què volia escriure cançons per altres artistes. Robbie li va oferir uns 80 milions de lliures, si no recordo malament, per composar en exclusiva per ell i l’amic Guy va dir què no. Quin xulu, també.
I mentre en Guy arrassa amb els últims àlbums de Jamie Cullum, Keren Ann, Charlotte Church i una infinitat d’artistes més, el Robbie s’agencia el Stephen Duffy què fa una feina decent, amb un so una mica 80’s.
L’àlbum comença fatal. La lletra de Ghosts, dedicada un altre cop a la seva ex i actual dona de Liam Gallagher d’Oasis, frega el patetisme (xaval, i si ho superem i deixes de cantar sóc l’únic home què et farà correr?). Després venen Tripping, què crec què és el single més fluix què ha tret encara què m’agrada el tros del middle 8 i les cordes àrabs, i Make Me Pure què és com aburrida.
Però hi ha moments què l’àlbum s’anima i fa el què millor sap fer, pop fàcil i accessible com a A Place To Crash, Advertising Space o la millor, per mi, Sin Sin Sin. Però no té la garra d’anteriors treballs.
I dues curiositats: Robbie toca la guitarra a un parell de cançons i el disseny de l’àlbum, què està molt cuidat. Com si de cartes de tarot es tractèssin, el disseny està ideat i realitzat pel guionista Grant Morrison i el dibuixant Frank Quitely, pol.lèmic equip artístic de còmics com X-Men, The Invisibles, Superman i un llarg etcètera. Agradable sorpresa.
Pd.- També començo a pensar què Robbie és la Kyle Minogue masculina. Rubèn relacionador.
30.10.2005 a les 16:01h.
Anècdotes:
-Un col·lega de UK un dia de borratxera incoscient em va confessar…”la meva dona em va deixar fa uns anys… es esteticista (perruquera mohénna- llegeixo), un bon dia (seria nit) es va lliar amb el filldeputa del RW i al cap dels dies va coneixer la meva filla… (ho deia trist) , i la molt aprofitada va vendre la història senzera a un diari, cosa que evidentment no va molar gens al Robbie qui va deixar d’enviar-li “gifts” a la nena”
-Un altre, aquest mes sobri, em va subratllar que quan li fan entrevistes (tele/ràdio) aquest “entretainer” té l’accent més xavacano que et pots tirar a la cara…pronuncia malament i no “gramatíca” bé la seva llengua natal (rotllo…. nosotros ayer entremos en un bar..), i que li extranya que a la gent no li molesti aquesta qüestió (a mi em ve a lap la Rosa d’Ehpanya)
-I jo em miro i em remiro el clip de Tripping (btw: merci Rubs!!) i penso… QUE PARLI COM VOLGUI, I QUE ES TIRI A QUI PUGUI…. PERO QUE BOOOOO QUE ÉS, I QUIN ART QUE TÉ!!!)
PUNT: Recomano la contra de La Vanguardia de dissabte… (arte sin sobreactuación)
maivista (bytheway)
30.10.2005 a les 16:17h.
Home, un rato hooligan és, el nano. Però si fa bé el q fa bé… quants músics no tenen ni estudis i parlen q no se’ls enten. Oasis sense anar més lluny, amb aquest accent obrer de Manchester què, per favor, em costa horrors entendre.
Per cert, m’he oblidat un detall. A l’àlbum de Robbie, una de les cartes tarot es diu INSPIRED i hi ha un cap amb 5 cares: Bono, Lennon i Liam! Jaja… al menys no renega del seu passat imitador de Liam.
Les altres dues cares sónd e dos homes de color (negre) q no sé si son Ottis Reading o Marvin Gaye o què…
31.10.2005 a les 15:46h.
Upppsss, no veo ningún parecido entre Bisbal y Robbie …
He escuchado su ultimo disco y me gusta, de momento todo lo que ha hecho hasta ahora está bien, incluyendo cosas con los desaparecidos Take That.
Al contrario que tú, creo que la letra de Ghost no es ninguna fantasmada, quizás quede muy mal poner eso en una canción, yo no lo haría, pero el morbazo que tiene éste hombre seguro que no pasa inadvertido por su ex, que fijo que en algo le echa de menos. A parte, ella esta acostumbrada a fantasmas, porque su pareja actual no es que se quede muy para atrás en esos terrenos.
31.10.2005 a les 16:03h.
Nah. No digo que sea una fantasmada. Digo q es patética y sonrojante.
Es como la quinta vez que canta sobre lo mismo. Que han pasado como 4 años, la tía está casada y tiene hijos, deja de rallar. Y si la añoras, añorala, no digas “nena, soy el tío q de verdad te hacía correrte” pq lo q suena es a pedantería patética.
Robbie tiene cosas muy buenas como artísta pero otras muy tristes y cutres. Hasta el concierto de Knebworth fue debido a una rencilla. Que tu momento de mayor gloria profesional sea debido a una niñería… pues patético.
Entiendo cuando nadie le toma en serio como artista. Cuando organizas conciertos simplemente pq “Oasis tb lo hizo y me da rabia que me quiten el récord” pues es como triste… es como muy llorón.
31.10.2005 a les 19:35h.
Cosas de artistas … Supongo que creerte el ombligo del mundo, tiene su precio y eso hace que seas más tontín :-)
31.10.2005 a les 19:38h.
Aix, pero es q a este le pasa con todos… si eres tonto, sélo (sélo?), pero con tu estilo…
2.11.2005 a les 18:39h.
Mi compañera y yo estamos intentando ver el striptease que se monta Robbie en su pagina web para darnos la bienvenida … pero no hay forma, cuando llega el momento HOT del video pasa gente por detrás y debemos cambiar la pantalla, y se nos ha cortado el rollo como unas trece veces que hemos intentado verlo …aixxxx….
2.11.2005 a les 21:00h.
Y a mi q no me pone…
3.11.2005 a les 19:00h.
Tranki, a mi me pone por ti!
3.11.2005 a les 22:57h.
Os dejo a solas, tb?
4.11.2005 a les 19:15h.
oK. Un trio, Viggo Moretensen, Robbie y yo … Aunque creo que con Viggo me sobra ;-)