'Un blog costumista'.

7.12.2005

 

Perdóneme, Padre, Porque He Pecado

Als 9 anys, tenia una màquina d’escriure Olivetti. L’utilitzava per escriure històries curtes i, durant 3 anys, amb l’ajuda dels amics, per redactar un diari setmanal què veníem a l’escola pel mòdic preu d’una pesseta de les antigues. Tenia les típiques seccions d’un diari però redactades en conya (eufemisme per dir què era tot mentida) excepte els esports. Notícies i primícies del barri (la señora vieja que da de comer a los gatos del barrio los envenena para comérselos ella), informació del temps (mañana hará sol en toda Barcelona pero, por si acaso, llévese un buen paraguas) i passatemps (quién dijo “cuidado, que voy con la antorcha!? Respuesta: Nerón). No havia arribat la moda del sudoku, encara.

Recordo què la señora vieja que da de comer a los gatos (a partir d’ara La Vieja) era una dona gran què recorria el barri amb un carrito de la compra i anava deixant menjar per les cases abandonades, racons i parcs on hi havien gats. La dona feia força por i ens dedicaven a seguir-la per tot el barri amb l’estranya sensació de què amagava algun obscur secret.
Un dia, del carrito li va caure una substància en pols què, probablement, era cafè. Vam pensar per què durà aquesta senyora cafè en pols als gats? I vam arribar a la conclusió de què era verí.
Li vam fer la vida impossible.

Sobre les històries curtes què em dedicava a escriure, en una estranya fixació què tenia en aquell temps per ser novel.lista, me’n penedeixo de totes.

Fotografies cortesia de Luis i Rubs.


<
>

Segueix

Comentaris

14 comentaris. Deixa un comentari o trackback.
  1. Sílvie
    7.12.2005
    13:22h.

    És que ser escriptor és fàcil.
    Casi tant com ser teclista.

    Escucha, al meu barri hi havia una dona d’aquest estil. Però vaia por, jo no la perseguia i ni li feia Oyes.

    Penedir-me?hm…espera que pensi….
    jajajaja. xt!!

  2. Rubèn
    7.12.2005
    14:09h.

    Jo xt!

  3. Victoria
    7.12.2005
    15:49h.

    jo em penedeixo de no saver riure sincerament de tots els xistes o gracies que diu la gent en un intent de fer-se el gracios.

    En serio que m’agradaria per no semblar seca.

  4. Rubèn
    7.12.2005
    16:51h.

    Pff! Ningú mai hauria de riures d’alguna cosa q no li fa gràcia.
    De fet, fins i tot això és graciós.

    Ho diu algo q es deleix pels acudits dolents :-P

  5. Raquel
    7.12.2005
    18:00h.

    Es a mi?

  6. Rubèn
    7.12.2005
    21:00h.

    Es a tu? El q?

  7. Raquel
    7.12.2005
    21:11h.

    Scucha?

  8. Rubèn
    7.12.2005
    21:13h.

    Oye?

  9. Maivista
    7.12.2005
    23:17h.

    des de quan saps el que vol dir empenedir-se , pavu?

  10. Rubèn
    7.12.2005
    23:21h.

    Jajaja… què insinues?
    de fet, m’empenedeixo de molt poques coses… el tema és més… quina vergonya aliena algunes coses de les q fas quan ets un nen innocent e inconscient.

    Crec q no m’he expressat gens bé.

    Un altre dia parlem del què de veritat hem fet i ens empenedim.

  11. Reich
    8.12.2005
    01:21h.

    jo ho séee…. jo ho seee….. jajaja… oye, escucha!..
    jo em penedeixo per haber estudiat turisme…. haber? haver?.. És igual…
    Algú més està en un moment tan (laboralment parlant) insatisfet com jo???

  12. Álex
    8.12.2005
    01:31h.

    Espérate a que vuelva a España, Reich, y te cuento… pero el futuro es negro :-( [Humm, Turismo... interesante]

  13. Maivista
    8.12.2005
    20:55h.

    Reich… el futur laboral pinta xungo en general.. (jo de moment no em queixo) pero que no me quiten el pan… que les panaderies estan plenes… i cap fa rebaixes…

  14. Reich
    12.12.2005
    20:17h.

    y dónde estás, Alex?… yo me fui y volví unas cuantas veces… y todo sigue igual…


Deixa un comentari

Els camps marcats amb un * són obligatoris


Buscar

Flickr

Last.fm