Perdóneme, Padre, Porque He Pecado
Recordo què la señora vieja que da de comer a los gatos (a partir d’ara La Vieja) era una dona gran què recorria el barri amb un carrito de la compra i anava deixant menjar per les cases abandonades, racons i parcs on hi havien gats. La dona feia força por i ens dedicaven a seguir-la per tot el barri amb l’estranya sensació de què amagava algun obscur secret.
Un dia, del carrito li va caure una substància en pols què, probablement, era cafè. Vam pensar per què durà aquesta senyora cafè en pols als gats? I vam arribar a la conclusió de què era verí.
Li vam fer la vida impossible.
Sobre les històries curtes què em dedicava a escriure, en una estranya fixació què tenia en aquell temps per ser novel.lista, me’n penedeixo de totes.
Fotografies cortesia de Luis i Rubs.
Hi ha 14 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 07/12/2005 a les 12:23h.
- Categories: Fotoblog, Personal, Reflexions Barates.
- Comentaris una mica més a baix....
- Conté 255 paraules.
És que ser escriptor és fàcil.
Casi tant com ser teclista.
Escucha, al meu barri hi havia una dona d’aquest estil. Però vaia por, jo no la perseguia i ni li feia Oyes.
Penedir-me?hm…espera que pensi….
jajajaja. xt!!
Jo xt!
jo em penedeixo de no saver riure sincerament de tots els xistes o gracies que diu la gent en un intent de fer-se el gracios.
En serio que m’agradaria per no semblar seca.
Pff! Ningú mai hauria de riures d’alguna cosa q no li fa gràcia.
De fet, fins i tot això és graciós.
Ho diu algo q es deleix pels acudits dolents :-P
Es a mi?
Es a tu? El q?
Scucha?
Oye?
des de quan saps el que vol dir empenedir-se , pavu?
Jajaja… què insinues?
de fet, m’empenedeixo de molt poques coses… el tema és més… quina vergonya aliena algunes coses de les q fas quan ets un nen innocent e inconscient.
Crec q no m’he expressat gens bé.
Un altre dia parlem del què de veritat hem fet i ens empenedim.
jo ho séee…. jo ho seee….. jajaja… oye, escucha!..
jo em penedeixo per haber estudiat turisme…. haber? haver?.. És igual…
Algú més està en un moment tan (laboralment parlant) insatisfet com jo???
Espérate a que vuelva a España, Reich, y te cuento… pero el futuro es negro :-( [Humm, Turismo... interesante]
Reich… el futur laboral pinta xungo en general.. (jo de moment no em queixo) pero que no me quiten el pan… que les panaderies estan plenes… i cap fa rebaixes…
y dónde estás, Alex?… yo me fui y volví unas cuantas veces… y todo sigue igual…