Malgrat divendres, el DJ va posar un mínim de 3 cops el Hung Up de Madonna, aka Eva Nasarre, diria què el tema de moda és què fas per cap d’any?
Jo hi ha dos nits què no-faig-res: la Nit de Sant Joan i la Nit de Cap D’Any. De les propostes rebudes fins ara, hi ha una què podria tenir un mínim d’interés però ni de lluny pot competir amb el fet de tancar-me a casa i esperar què passi la nit, el nadal, els dinars, els compromisos familiars i la resta de bolleria fina. Les millors nits de cap d’any d’aquesta vida les he passat a casa, jugant a jocs de taula, veient dvd’s o fent l’amor (activitats per separat o combinant un màxim de dues a l’hora). Qualsevol tema què impliqui treure el cap de casa o una zambomba queda descartat automàticament.

Un altre dels misteris del nadal és el fet de regalar coses. Hi ha gent què valora el nadal com a festivitat i cada cop critica més la vessant consumista d’aquestes dates. Bé, doncs jo, aquesta vessant, és la única de la què faig ús. M’agrada regalar coses si sé què són encertades i, encara què no m’importa què sigui en una data en concret (sempre faig els regals d’aniversari amb 4 mesos d’enrederiment), no m’importa què hi hagi una excusa. El misteri està en el fet de què quan se m’acut una cosa extremadament encertada per algú… desapareix automàticament de les botigues. Deu ser un efecte col.lateral d’això què és coneix popularment com a màgia del nadal. Afortunadament, les coses acaben tornant al seu lloc i ja n’he trobat dues.

I més enllà de tot això, hi ha qui truca i em diu: posa La Casa Azul, vaaa… i cantem i ballem El Sol No Brillarà Nunca Más pels carrers, més enllà de la mitja nit. Això sí què és un plà.