Impactar

El nadal té uns colors i unes olors particulars. I també té uns sons. Un so característic del nadal és el soroll dels cotxes teledirigits al parc davant de casa meva. El dia 25 de Desembre i el 6 de Gener, els pares animen els seus fills a agafar traçats impossibles i fer cabrioles espectaculars amb els seus minúsculs cotxes dirigits per radiofreqüència i jo diria què gaudeixen més ells què els petits.
És una imatge tan típica com les caixes roses de nines amuntegades davant els containers, i si tanco els ulls, puc sentir els petits motors fent buzzz.

El fet és què un cotxe teledirigit és un dels pitjors regals de nadal què es poden fer a un nen. És una cosa què va quedar clara amb el meu germà petit i què he anat contrastant. Difícilment, un cotxe teledirigit regalat la nit de nadal supera St. Esteve amb totes les rodes. Malgrat la tecnologia ha avançat i ja no hi ha cotxes teledirigits amb cable (és molt trist veure un nen córrer darrere el seu cotxe perquè el cable no dóna per més), la resistència d’aquestes joguines no ha millorat gaire.

Em fa la impressió de què hi ha un excés de regals al nadal pel què fa als nens. Quan jo era petit, què el teu aniversari fos en aquestes dates significava centralitzar-ho tot en un dia de regals i no fer-ne tres jornades diferents. Avui en dia observo com els nens reben els regals què caga el Tió la nit de nadal, els què deixa el Pare Noel el dia 25 al matí i un bon grapat més el matí de Reis. I si fa anys en aquest període, encara n’hi haurà més.

Opino què els nens acaben per no apreciar un regal. Alguns s’emocionen obrint-los i s’exciten amb tantes caixes gegants embolicades amb papers de colors llampants però malgrat obrir 23 caixes, acaben centrant-se en 2 o 3 regals què eren els més desitjats i els altres cauen a l’oblit. Els pot més l’il.lusió d’obrir-los i sentir-se abromats per tanta atenció què el contingut del què se’ls dóna.

Proposar remeis per això és bastant complicat. Sé d’un pare què va recollint les desenes de regals què van fent tiets, cosins, amics, pares, avis i sogres i, després de què els seus fills els obrin, ell els guarda a l’armari i no se’ls dóna. I els nens ni se n’adonen perquè estan massa concentrats gaudint de la joguina què realment els ha fet il.lusió. Al Febrer en treu un de l’armari i al Març un altre i se’ls va donant progressivament.
M’ha semblat una bona idea.

Intentar controlar aquest excés de regals, d’espai ocupat a casa, cada any, és difícil. Pots intentar convèncer a la família què cada any, per un just i equitatiu sistema de rotació, alguns regalin joguines i altres facin regals més útils o de més necessitat, com roba o llibres. Però quin membre vol ser “el Familiar-X què m’ha regalat aquest jersei què pica o un diccionari quan el Familiar-Y m’ha regalat el Quimicefa somiat què mola tant?”. O potser què cadascú només faci un regal per una festivitat i no en facin una per cada: els tiets el dia de nadal, amics el del Tió, altres el de Reis i finalment algú altre fa el regal d’aniversari.

Ara intenta raonar això amb la sogra, i diga-li què com va fer el regal d’aniversari, què no li rega-li res a la seva neta per Reis.
Bona sort.

Tots volen fer el regal què més impacte li faci al nen, i s’acaben generant estranyes dinàmiques competitives entre familiars. Però això donaria per un altre Reflexió Barata.

I al mateix temps, una altra generació, la què rebia regals concentrats, rep com a regal d’aniversari unas zapatillas nuevas de estar por casa, que las que tienes manchan el suelo.


About

Estàs llegint (o potser només mirant) PRODUCTES DE NETEJA, una petita col.lecció d’anotacions personals en un entramat semi-caòtic on les entrades s’escriuen en ordre cronològic i es mostren en el sentit cronològicament oposat.

Comentaris

26 comentaris. Deixa un comentari o trackback.
  1. Fas posts pedagògics també? Et véns a classe o que?jajaja.

    Pocs regals i ben escollits
    I transmetre el saber valorar les coses
    Es pot fer
    Jo cada nit de reis dormo a casa els dos tontos. Ja t’explicaré les cares de demà. superyum.
    Eh, i tu no et queixis, que tens una nina.

    Lo de la il·lusió prèvia i la decepció posterior no passa només amb els regals de reis.

  2. Per cert…..Quimicefa?
    jajajaja
    zzzzzzzzzzz
    això no era pel geni?

  3. Pf! No en tinc ni idea de pedagogia. Parlo des de la lògica així simple què tinc. Jajaja. Si no sóc ni pare, però coi, els papás expliquen cada cosa què al.lucino.

    Anar a classe? Si no em poseu exàmens, vale :P Escucha!?

    La meva nina es mira el cul de l’Spider-Man amb una profunditat de mirada què no és normal. A mi, no em decepcionen mai, els regals :-)

    Passeu-ho bé i deixa què ells tb juguin amb els clics, hombre ya.

    Pd.- Lo del Quimicefa m’ha sortit així i just al moment me n’he adonat de la “genialitat” i he buscat la imatge, cosa dificil. Déu ser què no es ven ya o algo…

  4. En mi casa, con los peques se hace asi…del caga tio se ocupan unos, del Papa Noel otros y para Reyes igual. A mi madre le tocó el 25 y les regaló una máquina de “pim-ball” hecha de madera con bolitas de acero, muy lograda por cierto y a la niña le regaló una muñeca hecha de “fullola” con vestiditos recortables de papel …( mi madre es la reina para hacer regalos artesanales o del rollo ” los he hecho yo”)…

    Cuando era peque, recuerdo que sólo me regalaban para Reyes, y aquella noche era inolvidable, a parte de interminable. Mis padres casi núnca acertaban con los regalos, se asemejaban pero no daban ni una… casi siempre me hacía más ilusión lo que le traían a mi hermano y terminaba jugando con él ,a coches o a los playmobil…
    Siempre he dicho que cuando tenga un peque intentaré educarle con la más absoluta sencillez posible, pero sé que luego me gastaré el dinero en tonterias … porque desde hace un tiempo ya miro escaparates con bambas de marca pequeñas y se me van los ojos …y es que me imagino el pie de un bebé ahi dentro y …ufff…

    A mi éste año, Rubèn, me gusta más regalar que me regalen …no sé porque será … :-)

  5. Yo llevo dos años q se me salen los regalos por las orejas i las órbitas por las cuencas de los ojos namás verlos (llevo sangre andaluza).
    La gente me quiere o me porto bien o no sé.

    No me quejo, aunque a mi me cuesta acertar en la fecha adecuada. Se me ocurren los mejores regalos en pleno Marzo o Octubre… yo q se.

  6. La nina mira culs?
    De tal palo tal astilla, que diuen

    astilla? és allò que se’t clava al dit i que t’has de treure amb pinçes no?
    argh

    però segur que és que l’spidy provoca.

  7. La pose és de provocar. I no és LU important?
    Però hi ha miradetes…. hum…

    Con tal palo te la astilla.

  8. Home, aquesta època va bé per comprar joguines a saco, perquè tots els llocs estan a tope de stocks, i guardar-les per anar-les donant durant l’any (aniversaris, sants, bodas, bautizos y comuniones). De fet, això és el que fem a casa. I aquest any els Reis semblarà que vénen d’Esparta i no d’Orient, que ja està bé la tonteria. Que si no, no aprecien res del que tenen.

    Aquest any, però, estic orgullós de la meva mocoseta: va decidir ella mateixa portar un ordinador pequeñajo que li va regalar mon germà fa dos anys a un stand de cap nen sense joguina. Ni jo mateix m’ho creia: ella, volent desfer-se d’una cosa seva. Serà que és Nadal?

  9. Nens amb consciència social.
    Aquest món té una oportunitat.

  10. Charles Garcics
    5.01.2006 a les 20:12h.

    Doncs tot i que sigui molt trist, dues de les frustracions més grans de quan jo era petit (cap allà al pleistoceno superior…) van ser no tenir un excalextric i no poder còrrer com altres nens darrera de un cotxe cable-dirigit…snif, snif.

    Suposo que és resultat ‘aquests traumes que ara haig de fer autèntics exercicis d’autocontrol per no atiborrar els meus nebots amb regals (haig de reconeixer però que pràcticament sempre soc el familiar que regala allò útil..)

    Sniff, sniff, em faig gran…Però si ELD s’ha comprat un scalextric….mmmh….. JO TAMBE EN VULL UN!!!!

  11. I El Casao estava a punt tb. I Ferran… és com una febre per l’Scalextric nou.

  12. MARE: Buennnossss diassss… que te han traido los reyeeeessss??
    MAIVI: Un paseo por la playa y un cortao en la terraza de abajo.
    MARE: Que envidia!, A mi solo me han traido lavadoras que poner…

    Els reis no son els pares!

  13. Tampoc les mares.

  14. Hoy ya han empezado el cole, así que han venido a la ‘guardería’ .

    Un niño me ha dicho que a él SÓLO le habían traído 4 regalos. Y estaba triste.
    Eso sí, no le habían traído NADA de carbón, por lo que por esa parte estaba contento..

    Luego ha llamado ‘tontos’ a los Reyes por no haberle tomado bien la medida de la cabeza. Y es que le han traido un casco de bici que no le entraba.. (la bici traida por el pare noel).
    Después ha dicho que la bici pequeña que tenía se la daría a los niños pobres. Eso sí.. tenía las ruedas pinchadas..

    Aún estoy pensando qué significa todo esto..
    ¿sólo 4 regalos? en fin, voy a comer..

    Saludos!!

  15. 4 comparado con quién?

  16. Joer.. no sé pero en mi época hacíamos la carta a los reyes deseando que nos trajeran EL regalo (o al menos yo). Me explico, sólo pedíamos un regalo, EL regalo, el que nos hacía más ilusión de todos. El que cuando lo anunciaban por la tv nos quedábamos embobados y pidiendo por favor que los reyes pudieran traérnoslo..

    Luego rellenábamos la carta con otros posibles regalos, que podían o no caer. Pero el principal era uno. Dos como mucho, para que los reyes tuvieran margen de elección..
    De ahí mi ’sólo 4′!!! ¿Cómo que sólo 4?!!

  17. Cierto, nosotros pedíamos “el regalo”.
    Cómo cambian los tiempos.

  18. No exagereu.
    1regal?
    Anda
    També direu que venia hasta sense embolicar?

    (polèmica)

  19. Ja està la ricatxona burgesa! jajaja
    Pos sí, un regal. I algun any ni eso.

    Dormiem dins una caixa de sabates i el meu pare ens aixecava mitja hora abans d’anar a dormir per netejar la porta de casa amb la llengua i…

  20. jajajajaj

    tu eres aquell nen que va sobreviure sota el pont, i que va estar a punt de morir d’innanició, no?

    hi ha gent que es pobre de veritat. si no, mira La fábrica de chocolate, hombre.

    va prou. que no sha de fer bromes amb això.
    :-|

  21. Explica-li això als teus fills. No s’ho creuran.

  22. Quins fills?

  23. Veig q no recordes el final del sketch…

  24. pffff… jo demanava la hostia per veure si algun coincidia.. ambiciosa? no… realista… si nomes demanes un.. quin % hi ha de que encertis?… ( estudiant estadística… es nota?)

  25. Jo no demanava re però m’encantava escriure la carta amb El Pau.

  26. a mi es que el Pau ni de jefe…. (ah no.. l’altre..), oks, jo la feia sola… a mi els camions del meu germà no m’atreien..


Deixa un comentari

Els camps marcats amb un * són obligatoris.


Buscar

Flickr