Sona el timbre del porter automàtic i la mare escolta el típic puede bajar a jugar?. Sempre hi ha un amic què dina molt d’hora i abans de les 15.00h ja el tens pitjant el telefonillo. Que baje la bola. Sube tú mejor, que aún no ha comido. I dina a la taula amb sa mare, incòmode i pressionat pels ulls de l’amic, què el mira impacient, assegut al sofà i gronxant les seves cames, plenes de ferides de jugar al futbol, què gairebé no li arriben al terra.
Els amics són impacients. Avui hi ha partit i no entén què fa què encara no ha dinat. Haurien d’estar al parc per agafar el millor racó i posar les seves jaquetes com pals de porteria.
Si s’hagués esperat una mica tampoc canviaria gran cosa. La mare hagués dit no sales sin merendar! i ell hagués respòs que sí, pero me esperan!. Pues no bajas hasta que no meriendes!. Però baixaria. I berenaria. Jugaria amb l’entrepà a la mà, corrent darrere la pilota mastegant pà. El cos humà és una màquina perfecte i inigualable.
Però és l’hora de dinar. I pren la seva sopa a la taula, amb sa mare al davant, l’amic al sofà, mig avorrit i el telenotícies de banda sonora, una sèrie d’imatges i sons què no compren i què el seu amic ni hi posa atenció.
Com a resposta a un general atrapat en l’embús del cop d’estat del 81, y un poquito trasnochado, es veu què ha de sortir el Financial Times a defendre la terra on juga a pilota. I pensa què potser què comenci a aprendre sevillanes. Sembla ser què segons a quines zones, la gent parla amb sevillanes. La gent es comunica, s’expressa i projecta la seva identitat cultural mitjançant un zapateao. Deuen exigir Faralaes de Nivel C per opositar a funcionari, policia o professor.
És igual. No entén per què aquestes coses tenen tanta importància com per dedicar-li un programa de TV cada dia de l’any, 3 cops al dia. El món gira i hi ha coses inamovibles i què no canviaran.
Deixa la cullera. Posa un peu fora de la cadira. Es neteja la boca amb la màniga. La servilleta! escridassa la mare. I surt disparat pel rebedor de casa, donant cops de pilota amb el seu amic. Ué.
I entre riures, comenten què bo va ser el sketch d’ahir nit a Buenafuente, on parodiaven l’entrevista de Jesús Quintero a la Rocío Jurado.
- M’han dit què plagien algunes coses de no sé on.
- Amb sketxos com el del Quintero, a qui l’importa? - respon ell.