Inspirador
Dona: Saps si és per aquí el concert de la Sílvie Rothkovic?
Rbn: Erm… sí, sé què s’ha de pujar però… pf!
Dona: Bé, ja ho trobarem.
Si sempre què vaig a un concert acabo fent un repàs/crítica com a exercici de memòria, també ho podria fer amb aquest. El problema està en no caure en el típic untament de pà què m’agradaria i què també tan agrada a la protagonista. I seria fàcil començar a fer lloances de què bé ha sonat tot i què bé toca ella, virtuts per aquí i virtuts per allà, i aleshores quedar-me esperant què em llencin la cavalleria per sobre perquè jo no entenc res de música bla blà.
També podria intentar enfocar d’una manera menys habitual, a l’estil Gol A Gol (Tecla A Tecla?)…
(…) …el programa què cada diumenge us porta els resums dels concerts de la lliga del cap de setmana. En el concert d’aquesta nit a l’estadi de L’Ateneu Barcelonès, l’equip de negre ha dominat el terreny de joc sense problemes, amb el públic entregat. La jugadora Rothkovic, a part de pujar-se el top i posar-se bé la faldilla, ha fet un partit (podria dir perfecte però com m’escridassaran, ho deixaré en un discret) més què correcte, malgrat semblar què reia de tant en tant, fer cara de velocitat quan toca molt ràpid, i haver estat a punt de topar amb el seu company d’equip Santandreu quan li passava una pàgina… (…)
La nota humorística del passador de pàgines ha quedat marcada en la retina del públic. S’ha equivocat un cop. I què? Encara i així, la pianista s’ha passat a ella mateixa 4 vegades la pàgina, i un pensa: si hi ha una persona per passar les pàgines, però la pianista se les passa ella sola de tant en tant… coi! Ja què estàs allà, passa-li totes.
Central de dades: Igualment, Joaquim Maria, la possessió de la pàgina cau de banda de l’equip Santandreu, amb gaire un 80% de passades bones o amb èxit. Hi ha hagut 2 tocades de cul, 1 pujada de top i 0 baixades de serrell durant la primera part.
Seguint amb el símil futbolístic, la secció més senzilla seria la de:
Lo Que El Ojo No Ve.
La noia què cobrava a la què li sabia com greu cobrar:
- Vull tres entrades.
- Ets sòcia?
- No.
- Uf… doncs són 15€.
- Ya. I?
Una senyora d’edat avançada (però molt avançada) s’asseia davant meu. En silenci, juntament amb el què assumeixo què era el seu marit, no feien més què mirar-se i remirar-se el programa del concert. El llegien en veu alta però no passaven més enllà del nom:
Velleta: Sílvie… Sílvie… Sílvie? Sílvie Rothkovic? Sílvie… Síl… vie… Sílvie! Sílvie Rothkovic.
Vellet: Rothkovic i…
També sembla ser què hi ha cert glamour en arribar tard al concert. Com 20 persones han entrar després de la primera peça de Beethoven. S’han assegut on han pogut. Fins i tot, el què se m’ha assegur al costat m’ha comentat:
- Si encenguessin les llums…
què he pensat: “sí, i si vols, li diem a la teclista què torni a començar”.
La velleta seguia a lo seu:
Velleta: Sílvie… Sílvie? Sílvie Rothkovic? Síl… vie…
…i el vellet se la mirava, gratant-se l’ull.
Més enllà de totes les anècdotes, parant l’orella, es podien sentir altres bonics comentaris, tots d’untar pa. Un ambient tranquil i atent. Una tarda de diumenge grisa i de pluja on, malgrat les proposicions d’anar a fer la migdiada, tots hem sortit amb certa cara de satisfacció.
Però de tots els untaments, em quedaria amb el de la velleta, quan ha acabat el concert i s’ha aixecat del seu seient:
Velleta: Well… that’s been inspiring.
Vellet: And she’s just 24 years old…
16.01.2006 a les 0:54h.
Públic internacional o que?
Un altre dia avises i nem tots, no?
Pobre Marc….. la Rothkovic s’ha equivocat com cent cops. I tothom recorda lo de la pàgina. De passar pàgines tothom hi entén. En fi. Com no m’havia de tocar el cul. És el meu tema, no? Aix. He trobat a faltar un Escucha final. Mua, tonto.
16.01.2006 a les 1:10h.
M’he portat bé, com m’havies fet prometre jajaja.
16.01.2006 a les 8:36h.
Enhorabuena por el recital, Sílvie! Coi, tienes sólo 24 años…. :-o
16.01.2006 a les 10:43h.
Sólo?
Se ma pasa el arroz ya eh…………
16.01.2006 a les 10:44h.
El mismo arroz que se me quemó ayer por llegar tarde a casa…
16.01.2006 a les 13:03h.
Joder, pues estonces el mío está socarrat! :-)
Yo pensaba que eras súper vieja, Sílvie; no sé, como el Rubèn o así. :P
16.01.2006 a les 14:12h.
uaaala!
16.01.2006 a les 14:56h.
jajajaja
que va, soy una niña a su lado
en realidad es como mi padre o algo así
rubèn, l’arròs supercovat!
16.01.2006 a les 15:00h.
Jajaja. Nosotros nos vamos, eh?
Hombre, tu padre, tu padre… no, eh? Què tas a punt de fer 1 quart de segle, pava.
16.01.2006 a les 15:12h.
A la festa hi haurà pa amb nocilla?
Però si en va haver l’any passat!
jaja
vale.
16.01.2006 a les 15:15h.
Aquest any vas dir q re de festa, no? Jajaja.
16.01.2006 a les 16:00h.
No parlàvem de concerts?
jaja
aquest any a la festa jugarem a la botella.
16.01.2006 a les 16:02h.
Però rollo els 4 de sempre?
jajaja
O convidem a qui tu ja saps?
16.01.2006 a les 16:38h.
Bueno, bueno, bueno… el cumple de cuarto de siglo promete ser un evento… con su juego de la botella y todo!! Reportaje gráfico quiero, porfis!
16.01.2006 a les 16:51h.
Álex, estas invitado si traes el postre este de la foto.
16.01.2006 a les 16:51h.
Rubèn, a qui sé? És que en SÉ tants!
jajaja
16.01.2006 a les 16:54h.
Passo d’especificar aquí què després tot se sap.
16.01.2006 a les 21:53h.
Ara nomes em sap greu haver-me perdut el partit! Amb aquesta narració estic segura que la cosa va ser de lo bó.. lo millor!
Tens alguna cosa gravada Silvie?
Per cert.. tots els que toqueu el piano em feu una mica d’enveja (sana… de la que no existeix)… m’hagués agradat poder seguir amb “coneixement de causa” una bona peça.. tot i que ara per ara ja li trobo el qué a escoltar-la…
Ara m’ha vingut el “mono” .. ves quina cosa..
Mai.
16.01.2006 a les 22:00h.
Ala, al proper t’aviso i fem claca.
16.01.2006 a les 22:48h.
A mí también me ha dado siempre una mica (sólo??) de envidia. Mira si seré iluso que me dije: “En este mi año sabático, voya a aprender a tocar el piano.” Claro. En un año. Y con lo barato que tiene que ser aquí lo de aprender. Lo llevo ligeramente claro. :-)
16.01.2006 a les 22:50h.
Puedo prometer y prometo que no quise elegir este postre de chocolate (que no tiene nombre de lo bueno que estaba) como foto; es más, cerre la página de gravatar de golpe (un procedimiento súper técnico, eh) porque aún no me había decidido. En fin, a lo hecho…
16.01.2006 a les 22:53h.
Se puede cambiar, chavalín.
16.01.2006 a les 23:00h.
Ya, pero es que tiene que ser de un complicado….
(Es que no tengo que ver cuál quiero poner, claro, jeje.)
16.01.2006 a les 23:02h.
Por cierto, una duda que me asalta, Sílvie: lo de Roth.. Roth.. Rothkovic es artístico o eres “de los Rothkovic de toda la vida”? ;-)
16.01.2006 a les 23:35h.
A mi me gusta este postre. vaia pinta fa.
Que dificil responder a la pregunta de mi nombre. hm. Soy hija secreta del pintor Marcus Rothkovic (en versión rusa. en versión iankie es Mark Rothko,sí). Es mentira, pero yo quería una doble vida y me inventé esto.
Mai, haver-ho dit i et véns a riure un rato eh. Enveja? que va. cansa molt
16.01.2006 a les 23:41h.
Doy fe. Encara està cansada ppff…
16.01.2006 a les 23:43h.
Tot lo bó cansa… però i lo bé que t’ho passes mentre dura??? ;)
Sip, enveja de no tenir la paciència, la voluntat i el talent per fer aquestes coses… es el problema de voler sempre més.
Compteu amb mi per la següent. Tot i que una “avanzadilla” per poder escoltar a caseta ja em treuria la “gana”…
16.01.2006 a les 23:43h.
jajajaja, com dones fe, pavu?
16.01.2006 a les 23:48h.
Paciència? Tu ho has dit. 10 anys o algo? jaja.
Avanzadilla? bé, si és capaç d’autogravar-se en Minidisc més enllà de “un, dos, tres, sóc la Sílvie, probando, això és una proba bla blà…” potser sentim algo.
Y doy fe pq ahir després del concert tava rebentada i avui no feia més què queixar-se pels puestos “què cansada estic, em fa mal tot, no puc més” jajaja
Però pofre, jo l’entenc què ha de ser dur, què es veu i es nota si la veus en acció (què-va!).
16.01.2006 a les 23:58h.
aquí el sr. notari dando fe….
sí, tinc agulletes. camino arrossegant-me.
zzzzz
intentaré això de la gravadorà, que per això me la van portar els reis. ho penjo a l’emule o que?
jajajaja
(esa se cree que esta en el Palau. bruja y no quiere firmar autógrafos)
16.01.2006 a les 23:58h.
gravadora sense accent vale?
17.01.2006 a les 0:03h.
Jaja.
Per cert, et volia comentar lo del comentari del Palau i me n’he oblidat.
Pf!
Gravadorà la Silvià! Ai mañicó!
17.01.2006 a les 0:20h.
Rubèn: hauries d’haver-los firmat
Síl: que va. he firmat a la dona de fer feines
Noi de la caixa de la fnac: Surts a Ventdelplà?
és que no m’expliques res. jo necessito saber què se cuece entre el públic. rollo: la coleta brilla.
17.01.2006 a les 0:25h.
Jajaja. Si jo t’expliqués. S’està millor abaix.
17.01.2006 a les 14:28h.
Bueno chicos/as, yo sí que siento no haber ido. Estaba retorciéndome de dolor de barriga en la cama con “gastrointeritis”, que mira que el nombre es feo, pero tenerlo, más…
Silvie, espero que aviat hi hagi un altre concert.
Respecto a lo de arroz… a mí también se me está pasando!!! y eso que llevo tres dias comiendo solo arroz blanco…. eso si, en cuanto me ponga buena del todo, quiero un pastel como el de la foto de Alex y ese pan con nocilla…… uhmmmmm…………………
17.01.2006 a les 14:30h.
Seh, mucho de boquilla pero yo os compro nocilla i en mi casa se queda muriéndose de la risa.
Et trobes millor o què?
20.01.2006 a les 0:37h.
mmm…
no has comentat que el girafulls es creu parent del kung-fu o algo.
i que somnia al revés des que el van expulsar d’aquell partit.
ara és carn de banqueta.
un sergi o algo?
20.01.2006 a les 0:41h.
Què va. Si al moviment de Kung-Fu del girafulls li podia dedicar un post sencer però no m’atreveixo, què tinc imatges i tot i si em deixo anar, em perdo, em perdo!
A mi un OT, si us plau.