Enlloc Millor


Se suposa què aquesta és la meva cara de pòker o un tren a atropellat a algú? No fa més què rondar-me pel cap com aquesta ciutat et defineix, et vesteix i et pinta la cara. Aquí està el teu reflexe, en un edifici de la part alta. Un fantasma en un anunci lluminós a Madison Avenue. Com aigua sota un pont, poc a poc passo navegant entre els terrats i el cel de New York, què s’abandona mai per un lloc millor.

Sona: No Better Place de Fountains Of Wayne.

Hi ha qui a veces imagina que se va. I si mai deixes d’anarte’n? Jo em passo la vida anant-me’n, només per acabar tornant, recordant New York, palplantada allà afora, mentre l’imprudent hivern es feia camí des de Staton Island fins l’Upper West Side.


  • (it's good) to be back!

Comentaris

10 comentaris. Deixa un comentari o trackback.
  1. A vegades ploro i me’n vaig a la vegada.

  2. Del MoMA sí q no voldràs marxar, de tant plorar.

    La sección cubertería, por favor?

  3. -Un Rothko porfavor.
    -Naranja o limón?

    Mantelería solo nos queda Pollock i Mondrian. Pero hay toallas-Paul Klee oferta dos por uno.

    Para mí solo un kleenex. Blanco sobre blanco de Malevic me va bien, no se preocupe (don’t worry)

  4. Aquesta idea tindria futur. Montem un negoci? (otro? no pots! jaja. No me aburras, por favor, necesito descansar).

    Samarretes de Pollock, si hi han, m’agafo una. I un pollock de naranja.

  5. el pal del pollock després el llepes i és rugós. se t’acaba trencant i clavant una estella.
    fi.

    crec que si segueixo donant idees tan bones mho plagiaran. en aquest blog no hi havia espies o algo? jajaja
    eh, que tinc el copyright dels tovallons, eh.

  6. Lo dels tovallons, com a concepte, és meu, lladre.
    I espies només hi ha per telèfon a casa teva. Fi.

    A vegades, després de llepar el pal del Pollock, posava: premio, canjea este pallo de pollock por un helado completamente nuevo.

    Menys mal que era “completamente nuevo”. A mi un gelat llepat, no, eh?

  7. Ostia. És cert que és teu. Perdó. M’ho havia acabat creient.
    Espies? Hi ha tius que cal investigar, s’emporten les nenes o algo. Fi definitiu.

    Hi ha gelats que cauen a terra. Llepats i tot.

  8. Tu fas relaxació tb?
    Las paredes oyen…

  9. Jo no em relaxo ni pa tras.
    Hi ha temes que em posen tensa.

    Quan era hippie (fa molt!) feia ioga o algo. M’adormia. Però tensa igual.

  10. jajajaja….
    i pq és què m’ho crec?

    Tensa? Tú? No entenc pq… jajajaja

    Sona un violí.


Deixa un comentari

Els camps marcats amb un * són obligatoris.


Buscar

Flickr