Jo, Filòsof (o Per Què No Escric Sobre Filosofia)
Potser un dels perills de l’insomni és si no saps distreure’t perquè ets una persona trista i no tens hobbies, i acabes al llit donant voltes sense parar. Això no porta enlloc més què a pensar de més. Massa. I a acabar torturat per idees i conceptes en les què ni hi tan sols hi vols pensar. En impossibles, improbables i inabastables.
I potser un dels efectes secundaris és el més què probable mal de cap després de dinar.
Llegeixo què Kant va oblidar d’instaurar la migdiada com a imperatiu categòric en la cadena del seu blog (un home avançat al seu temps, sense cap dubte).
Segons Kant, si no sabem que és la raó, no tenim cap possibilitat de determinar com s’ha d’actuar i de viure. Cal sotmetre la raó humana a la crítica. Cal determinar quines són les possibilitats i els límits del coneixement. Potser ell va ser conscient del seu propi límit i va arribar a un punt en el què no va poder afegir més imperatius categòrics.
Potser la seva resposta davant la qüestió de si podia afegir la migdiada com a imperatiu categòric va ser un simple nein, kann ich nicht. Traduït al català: no, no puc. Traduït a l’anglès: no, I can’t.
Kant, en un acte d’egocentrisme pur i de vanitat digne d’un fotolog de truites i bombolles, va decidir fer honor al seu cognom i dir: no, no puc. No, I can’t.
A l’igual què Chiquito de La Calzada, un altre popular filòsof del nostre temps, què també responia amb un condemoorr a les preguntes més insalvables de la consciència col.lectiva. Condemoorr, derivat etimològic de l’anglès I can’t more (en català no puc més) què va acabar convertint-se en no puedoorr, pedra angular del pensament global de la societat actual:
Sempre em respons què no.
Text inclós a l’assaig Jo, Filòsof (o Per Què No Escric Sobre Filosofia i La Misteriosa Connexió entre Immanuel Kant i Chiquito de La Calzada), pròximament a la venda a totes les llibreries amb venedors què et toquen el braç.
23.01.2006 a les 17:39h.
Ostras, como mola ver una foto de Kant al ladito de la del Chiquito …No puedorrrr!!!, eres un pecador de la pradera con insomnio incluido ;-)
23.01.2006 a les 17:44h.
Jajaja
Hauries d’haver vingut a la classe d’avui. Kant és tonto però Sant Anselm encara més, algun dia t’explicaré per què… és que és una cosa amb llatí que em faries allò que fas de la narcolèpsia nerviosa que tens. no dorms a la nit…només quan explico algo amb detalls.jajaj
I Kan’t!!!!
23.01.2006 a les 17:53h.
Veig què has agafat l’essència del què est… zzZzzsnoorrtzzZzzz…
Beth, me gustan los contrastes :-)
23.01.2006 a les 22:04h.
Wenu… he deduït que el que mes t’interessa de tot es que:
“Si no sabem que és la raó, no tenim cap possibilitat de determinar com s’ha d’actuar i de viure. Cal sotmetre la raó humana a la crítica. Cal determinar quines són les possibilitats i els límits del coneixement”.
I els sentiments? On son els sentiments??? O tampoc kan’ts?
Kant probablement no tenia insomni.. era un ésser amb poca emotivitat… no com d’altres.
23.01.2006 a les 22:09h.
Yo soy persona ergo tengo sentimientos?
24.01.2006 a les 0:41h.
Jaja… ahí está Maivista analizando todo, eh? ;-P
Ya entiendo por qué yo no alcanzo conclusiones filosóficas de tal calado… ¡me duermo por las esquinas!
24.01.2006 a les 0:47h.
Esquinas? En catalan, Kantonadas.
24.01.2006 a les 2:37h.
Nada, nada… Como decía Wyoming: “Ahora todo encaja como un puzzle sideral.” :-)
24.01.2006 a les 15:48h.
Per això no clapes Rubs, ets un “torbellí” de sentiments caótics que juguen al joc de la “cadira” al voltant del teu llit….. en canvi el Àlex, que no té sentiments tampoc té insomni… oi Àlex?.. per això posteges a les 2:37h… perque et clapes per les Kant-onades.
(jo estic amb tu… t’ha costat lo teu però t’has comportat com un valent! el millor comentari sempre surt de matinada… avui m’esperaré jo…jaja). Tu descansa.
24.01.2006 a les 15:57h.
Maivi…. l’Álex viu al Japó (el país).
Ara t’agafes un rellotget i et mires la diferència horaria….
Jaja
25.01.2006 a les 16:53h.
Diferencia horaria? Qué es eso? (= llevo un jet lag de tres meses y medio o qué?)
25.01.2006 a les 16:57h.
Jajajaja…. cuando vi por primera vez Lost In Translation, me veía a mi en un hotel de california dando vueltas desesperado… pero hay q ver q xulas son ciertas camas de hotel, con tanto cojin y tan anchas q no se acaban nunca…
26.01.2006 a les 19:59h.
Àlex, ara entenc lo de les fotos amb japonesos al teu blog…. i jo que pensava… mmmira tu aquest noi que internacional que és…
26.01.2006 a les 20:16h.
Le gusta hacer amigos rollo étnico-exótico, no?
26.01.2006 a les 20:59h.
seh… m’ha trencat el perfil..
27.01.2006 a les 7:21h.
Jajaja… es eso, que si no tienen los ojos rasgados o la piel tres tonos diferentes a la mía, no son lo suficientemente exóticos para ser mis amigos. Pero, vamos, que estoy aquí al lado, eh, en la Ronda Dalt esa. ;-P