Pàgines Grogues


Quan fas tot el què pots i no te’n surts, quan tens el què vols però no el què necessites i les llàgrimes regalimen per la teva cara, podria anar pitjor? Les llums et guiaran a casa, encendran els teus ossos i jo intentaré arreglar-te.
Chrisplisquismi.

Quan et sents què has perdut i tota esperança s’esvaeix i el pont sobre el riu és només el principi de la teva caiguda, si ho vols, jo ho tinc. Les paraules sempre troben el seu camí.
Richie.

Malgrat aquest cap de setmana, crec què per primera vegada, m’ho he passat bé llegint (llegint?) poesia, i m’agrada metaforitzar com al què més, no tothom té aquesta habilitat. A mi, què no m’arreglin o em diguin què tot és yellow. A mi, què em diguin què la vida és una és una simfonia agre-dolça i què les paraules sempre troben el seu camí.

Signat: el cavaller sense cap de Sleepy Hollow.


  • No public Twitter messages.

Comentaris

16 comentaris. Deixa un comentari o trackback.
  1. Vaia blog més hermètic. A vera si tornes a tocar temes internacionals o algo.

    jajaja

    On et posaràs els cascos de l’ipod ara?
    Nyam.

  2. No és hermètic. És cert. Les paraules sempre acaben trobant el seu camí, encara què de manera tensa…

    Jo què sé què em dic.

    Mentre nado amb un cefalòpode, els cascs no em fan falta.
    Glup glup.

  3. Almenys no t’entrarà aigua a les orelles.

  4. Però tampoc tinc ulls. El cefalòpode m’haurà de guiar o algo….

  5. Mentre no porti les lentilles caducades…
    Tampoc et pots tocar el serrell.

  6. Amb 10 tentacles, seria un tocament de serrell constant.

    Lo de les lentilles no ho vaig entendre.

  7. Va ser un moment de narcolèpsia de la teva.
    -les lentilles estan caducades
    -com es diu la teva mare?
    -ein?
    zzzz

    amb 10 tentacles el cefalòpode planxaria i tot.
    vaia passada.

  8. Planxar? Ja ho faig jo, va … ¬¬’

  9. Per cert, parlant del post. Pobre Chris, com el matxaques no?
    Clar, ara vas d’expert de la poesia que treballes amb versions bilingües i t’aprens de memòria els trossos subratllats.
    I amb el Richie no ets parcial. T’agrada massa la boca de girafa aquesta que té.

    palabras no hay camino, se hace camino al…etc.etc.

  10. Versions bilingües. Jaja. Molt bona.
    El Chrisplisquismi és tonto i fa concerts massa curts.

    Parlant del post… ja era hora!

  11. A vegades llegeixo el post.
    Molt a vegades.
    Avui per què m’ha semblat que deia algo d’una simfonia o no sé què.

    Internacionalitza pavo.

  12. He perdut la capacitat de sintèsi de tanta metàfora hermètica… o jo què sé.

  13. Qué pasa, Rubèn? Que ya no te mola el Chris? (Estoy pensando…. cuando sea mayor, su hija podrá montar un grupo que se llame “La Compota”, no? Emulando una mica a Las Ketchup, diu io!)

  14. Jajaja. Seh, Chris me mola a pesar de lo tonto q és, un poco.
    Debilidad por los tontos? psé.

    Sólo què creo q Chris y Coldplay estan muy sobrevalorados, pero eso no quita que me gusten.

    Su hija se llama Apple y si tiene un hermanito, le pndran microsoft?
    Festival del humooorrr…

  15. Tendrán ya el iPod ese último? ^o)


Pingbacks

  1. Post origen:
    Productes De Neteja »

    30.01.2006

    [...] Categories: Música | Cap Comentari Les mateixes lletres vergonyoses com de llibre d’autoajuda cutre de Bucay o Coelho. Les mateixes metàfores què fan semblar Chris Martin un competidor de Joan Miquel Oliver. El mateix pop de tornades enganxifoses. La mateixa producció recarregada com si apretessin sempre a fons el pedal dels arranjaments de corda. La mateixa èpica de sempre. Sempre la mateixa èpica. Però i a mi què? Si a mi m’agrada. [...]


Deixa un comentari

Els camps marcats amb un * són obligatoris.


Buscar

Flickr