Corrientes Circulares En El Tiempo
Tot és molt sintètic. Deu ser què el temps no avança gaire de pressa. El temps és un riff constant. De vegades, un loop en repeat. Una òrbita concèntrica. Tinc un pla de fuga. Un en el què avanço en travelling lateral, mirant com passa el paisatge estàtic deixant una estela borrosa darrera seu. Per això no tinc carnet de conduir als gairebé 30 anys. Amb carnet de conduir, deixes de gaudir del paisatge.
Tot és molt hermètic. Diuen què tenir expectatives només porta a la decepció. Què la gent es decep quan es despressuritza. Què desitjar és ser ambiciós i què l’ambició li mossega les ungles a l’èxit. Per això, en català, el vocable delit recorda a delicte? No és cert.
Hi ha qui té passió per desaparèixer. Jo tinc passió per avançar, encara què sigui en òrbites concèntriques i sigui jo el què sembla estar al ben mig. Diga’m pragmàtic.
Tot és molt hiperestèsic.
Foto pensativa i foto reflexiva per Sílvie Rothkovic.
14.02.2006 a les 15:52h.
Tot és molt mimètic, també.
I bastant molt prou elèctric.
14.02.2006 a les 16:04h.
Els plans de fuga són una de les dues alternatives als plans vitals.
L’altre és l’òrbita concèntrica.
14.02.2006 a les 16:20h.
Les òrbites d’aquesta setmana tenen un diàmetre espantosament gegant. aparentment etern. però només aparentment. els plans vitals són línies rectes rothkianes o de sofà de cuir vermell. o de nas. Res d’aspirals.
14.02.2006 a les 16:24h.
Crec què lo interessant és un pla vital trencat i irregular. Això sí és interessant i Rothkià.
Si els plans vitals son tan rectes com dius, no acaben sent aburrits?
14.02.2006 a les 16:28h.
S’ha d’aspirar a la perfecció de la línia recta.
Recorda el nas, el serrell i el sofà.
Rothko pintava sense regle.
14.02.2006 a les 16:32h.
Rothko sabia el què es feia.
Sino, encara l’haguessin acusat de ser un Mondrian qualsevol.
14.02.2006 a les 18:47h.
Tener expectativas no te lleva a ninguna decepción, sólo la persona que no sueña y no arriesga es la que por lo tanto no vive y se estanca.
Es mi humilde opinión.
14.02.2006 a les 19:22h.
El q no apuesta, no gana? Seh, yo tb me lo digo a veces, a pesar de q no siempre sigo mi propio ejemplo…
15.02.2006 a les 0:13h.
“Tot és molt hermètic. Diuen què tenir expectatives només porta a la decepció. Què la gent es decepciona quan es despressuritza. ”
El no tenir expectatives potser es la sol·lució a molts problemes… encara estic pensant en la frasecita… :P
15.02.2006 a les 0:16h.
Doncs no sóc gaire profund….
15.02.2006 a les 14:52h.
ei no havia entrat mai aqui.. que maco tot.
les roques del fons em sonen. no sera s’agaro, no?
a tu tambe t’estan martiritzant amb la casa azul?? sort que ens agraden els ous que sino…
15.02.2006 a les 14:57h.
Ui, por S’Agaró no me viene nada (hi ha vodka, creu-me).
La Casa Azul? Em sonen… ;)
15.02.2006 a les 15:15h.
La Casa Azul al Rubèn?
jajajajajaja
Franc, no saps ni de la missa la meitat, eh!
Dóna-li les gràcies de la teva addicció a “Como un fan”
qué quieres que te diga.
S’Agaró? que va, no?
Deu ser Salou o algo
jaja
superhm.
15.02.2006 a les 15:20h.
El Guille em deu royalties de la gent q he enganxat a LCA i han acabat comprant el cd o algo.
Diga’m pesat i obssessiu.
Era a l’alçada de Tarragona o jo què sé… em sentava bé el negre, allà. Però no millor què a altres.
15.02.2006 a les 15:28h.
Estic d’acord amb “sort que ens agraden els ous”. tot i que ara que hi penso, al Rubèn no li agraden. Pues txato, toma truita.
El vodka de sagaró és decoratiu, no sé si vas notar que estava buit.
(culpa de la júlia, no meva, eh)
15.02.2006 a les 15:32h.
No sé com, no em canso de truita últimament.
No em vaig fixar en l’ampolla, la veritat. Era negre? No? Pues eso.
Megahm.
15.02.2006 a les 19:51h.
Vodka?no sé el què és…
com el Ruben no sap què és s’agaro, vaja..
El Franc es pensa q al Ruben no li agrada LCA…já!
Franc, tots hem començat igual…espera’t un temps que saltaràs a lo “musical de fame” per av. Foix cantant: guardame algo de querer..por si alguna vez te vaaaass!!
15.02.2006 a les 19:55h.
joder, no?
i no se m’acut res més inteligent. jaja
15.02.2006 a les 20:30h.
Si poses Casa Azul a la cerca d’aquest blog, no crec q et surtin gaires resultats…
Jaja.
De fet, aposto a què la Sílvie i jo hem cantat cançons senceres mentre feiem comentaris tan aquest blog com al seu a principis de l’any passat.