Fàbula: El Pis Animat
Després d’una llarga i dura jornada de treball, arribo a casa i només posar un peu al parquet, el lavabo se’m queixa què no té paperera. Dins, els raspalls de dents exigeixen no estar llençats al terra com qualsevol cosa i tenir quelcom més què un trist calaix on romandre. Vaig a la cuina i els Vitalínea de la nevera desapareixen a un ritme encara més elevat què el Nescafé i els cereals. Hi ha un carnaval de Sugus per tot el pis, sense fondre’s per la calefacció i noto un perfum familiar.
A l’habitació, sobre el llit, em trobo el Gustavo consultant un llistat de botigues de l’eròtica. Últimament té els ulls més sortits del què és normal. La Wonder Woman està amb l’Spider-man, i l’Hamburger li va gran. Trobar-li una companya sexual serà complexe però m’ha fet una comanda per quan estigui a NY. Vol una joguina.
Amb aquest panorama, m’estresso i penso què me’n vaig de cap al llit a dormir. I és aleshores quan se m’ha de desincrustar de la paret, estampat en mil petits bossins, esclatat amb apocalipsi.
6.03.2006 a les 12:53h.
que picaron el gustavo…
apocalispi seria la fí d’un món caspòs? jaja
salut!
6.03.2006 a les 12:59h.
El Gustavo acabarà amb un desprendiment de retina o algo.
Apocalipsi seria intensitat sense caspa ni truita.