Diuen què l’inspiració prové dels estats d’ànims més ennuvolats. Deu ser per això què les melodies què més emocionen són les més depressives, les fotografies crues les què més impacten i les millors pel.lícules les què fan plorar. És quelcom popular.

Ets un museu vivent. Pagaria per visitar-te en plujosos diumenges. Potser algun dia vaig i t’ho explico.
Stuart Murdoch.

Sempre he estat convençut de què fer riure és sempre més dificil què fer plorar.

Sol, Sol, Sol il.lumina sa pintura que hi ha en aquest llençol.
Joan Miquel Oliver.

A mi m’inspiren els cefalòpodes, les torrades cremades amb mantega, les maduixes en aigua marina i la neu banyada en el Sol.

I quan encarava al Sol, no projectava ombra.
El Noel.

I jo què em pensava què Brian Wilson i jo érem els únics a qui ens inspirava l’astre lluminós.

Fins aquí, cites amb solera.