Kitschisme Existencial
Jo, què acostumo a presumir (entre moltes altres coses) de què no necessito cap solidaritat intel.lectual per sentir-me agust amb les meves reflexions i conclusions més racionals, em vaig sentir una mica millor després d’escoltar ahir les paraules de Harold Bloom per videoconferència.
Coincidir amb algú sobre la figura literària què es Jesucrist m’ha fet sentir una mica menys sol en aquest món. Si es pot adorar per igual a Hamlet, Homer, Ulises, Jesús o Harry Potter, Bloom em va abraçar una mica ahir.
Coincidir amb algú sobre la figura literària què es Jesucrist m’ha fet sentir una mica menys sol en aquest món. Si es pot adorar per igual a Hamlet, Homer, Ulises, Jesús o Harry Potter, Bloom em va abraçar una mica ahir.
També segons Bloom, els US s’han convertit en una plutocracia. I no puc evitar què em vingui al cap la kitsch imatge d’un gos taronja. Deu ser el seu gust pels Walts i el meu gust pel color cítric.
El kitsch és la versió estètica casposa del Brick Walling d’Owen Morris. Un kitschisme què, segons la seva forma, estimo o evito segons m’aixeco pel matí.
8.03.2006 a les 13:30h.
Amb el Harold també m’havia de casar l’estiu que m’havia de casar amb el Vila-matas. També és gordo i calvo. Deu ser el meu estil o algo. Però… què bo és!
Em compraré el loft aquell de 1500 al mes, només per poder posar el teu Dobermann.
Respecte el tema Jesus-Ulises-Hàmlet, ja parlarem. Per cert, que el Bloom em defensa a mi quan diu que la Bíblia és una gran obra literària que es pot llegir sense anar a missa. Vale?
M’agrada el Kitsch els dies parells.
8.03.2006 a les 14:19h.
És gordo, calvo i vell. Ah, espera, què això últim diuen què no t’és un problema ;-)
Del Doberman renego, eh? No és meu jaja. Però el loft…
I tb em defensa a mi quan afirma què una obra escrita sobre un personatge històric més de 300 anys després de la seva mort té com bastant poc rigor històric i molt de novela mal argumentada (he plorat, vamos).
També ha fet altres interessants reflexions… així q igual, si t’hi cases, pos em sembal bé :P jaja
El kitsch mola si es porta amb glamour.
8.03.2006 a les 15:09h.
hm. no crec que el harold discuteixi el rigor històric aquest. crec que és més de discutir que el dam brown tingui accés a les màquines d’escriure.
vell? és massa jove per mi. esta viu, pavo.
8.03.2006 a les 15:21h.
Tu tb ets de les què creu en el rigor històric d’uns retalls literaris 350 anys després de la mort de crist? Jo estic amb ell.
Visca la cerveza Damm Brown com entreteniment. Com us pica, eh? Jaja.
8.03.2006 a les 15:26h.
Sóc amiga del Harold. Els dies de pluja fem paper reciclat amb novel·la barata. I a més, el Dambier aquest no sap que el sant sopar és de Miquel Àngel i que hi ha un cangur fent de cambrer i tres cristos. Quin poc rigor, no?
:-P
La Bíblia no és històrica, és metafòrica.
Ala, prou.
8.03.2006 a les 15:31h.
El Dambraun diu què hi havia una dona però cap mariachi ni cambrers ni cangurs ni trapecistes.
Veus com estem d’acord tots?
8.03.2006 a les 22:47h.
sí, la bíblia és un gran llibre ple d’històries truculentes.
allà explica que el primer rubèn de la història va ser el primer fill d’abraham, que és el pare metafòric de tot. o sigui algú important…
però la bíblia no té res a veure amb crist (no?)
9.03.2006 a les 10:11h.
Què insinues? què el primer Rubén va ser algú important i mira els demés Rúbens com estem? jaja.
la Bíblia és com un recull de monòlegs de l’Andreu però amb censura.
9.03.2006 a les 11:14h.
més aviat és la versió antiga del senyor dels anells o de Star wars, i Rubèn sortiria al episodio 1. si portes el seu nom és que ets un dels escollits. ja sents la força? jaja
9.03.2006 a les 12:05h.
- Marc, (moviment de mà Jedi) te vas a ir a casa y te vas a replantear tu vida…
- Me voy a ir a casa y…
9.03.2006 a les 14:10h.
vladik seria el Yoda? jaja
benu, ja me’n vaig a casa (estic castigat? snif)
9.03.2006 a les 14:18h.
Jaja, No has vist l’Episode I i II? Gran escena la del moviment de mà.
Mmm… els russos serien grans Jedis…
9.03.2006 a les 16:36h.
crec que sí, em sona, els he vist però em lio, com amb la Biblia, jaja, Rubèn és el fill gran d’Isaac, no d’ Abraham.
I la mare es deia Lia (no Leia però quasi!). Els germans de Rubèn volen matar a Josep perquè és el preferit del pare, però ell aconsegueix evitar-ho, o sigui que és bo.
9.03.2006 a les 16:39h.
Ho de Lia sí q ho sabia.
Jo sóc d’evitar. No destaca.