En peus, amb la mirada perduda a la fosca finestra què no fa més què tornar un reflexe. No es gaudeix de les vistes al metro. Una mà a la butxaca d’uns texans assimètrics i l’altra a la cinta d’una bossa amb xapes. Roba Puma i Quicksilver. Cara de son.
Un seient queda lliure. La mà surt de la butxaca i a l’asseure, la bossa queda sobre la falda i les mans sobre ella, jugant amb una xapa.

I me’l miro. Allà assegut al meu costat. I ell em mira a mi, com si fossim reflexes en un mirall. Iguals en forma però no en contingut.