Sing It Loud, Sing It Proud

Quan era molt petit, escoltava els vinils de ZZ Top entre cançó i cançó dels Beatles, Led Zeppelin, Marc Bolan i altres coses, sense cap tipus de vergonya. M’encantaven els seus videoclips.
Als nou anys, la meva àvia em va deixar de portar Mortadelos i em va comprar els Marvel Team-Up #123 (Spider-Man & Daredevil vs. Solaar) i el #124 (Spider-Man & The Beast vs Dr. Power). Encara dura la febre.
Al voltant dels 10 anys, la febre rolera es va disparar i les partides de Dungeons & Dragons es succeïen entre manuals traduïts a màquina d’escriure Olivetti (no existia versió en castellà) i daus de colors de 20 cares.
Comprava els mangas de Masamune Shirow en versió original als salons del còmic al Born.
Vaig tenir un Chewacca i un soldat imperial.
Tinc totes les temporades de X-Files, Lost, Futurama, Buffy, L’Escurçó Negre y Monty Python Flying Circus, entre moltes altres. Les veig en versió original.
He vist seguides les tres parts del Senyor Dels Anells en versió director’s cut.
Tinc diverses samarretes de Flash, Superman, Green Lantern, Thor… i alguna figureta.

Ser freaky (o friki) és cool. Ha deixat de ser cosa de marginats o albóndigas en remojo. Gent tan diversa com Quentin Tarantino, Nicolas Cage, Salman Rushdie, els de Gomaespuma, Kevin Smith, Rivers Cuomo, Paul McCartney, Elvis Costello, Paul Auster, Conan o’Brien, Peter Jackson, Josh Whedon o Santiago Segura passegen les seves aficions de subcultura allà per on van.

Del col.lectiu minoritari dels 80 a les masses anònimes dels 90 a la normalització actual, a la què crec ha ajudat molt personatges com els abans citats, han mutat aquest fenomen dels racons més foscos i reprimits de les habitacions empaperades de pòsters a grans esdeveniments de pel.lícules taquilleres i salons de còmic on intel.lectuals de diferents rams reflexionen sobre noves disciplines artístiques, abans defenestrades, i ara alabades en perspectiva històrica. On hi ha assignatures universitàries i tesis doctorals sobre el feminisme de tercera generació de Buffy o el concepte super-home a Superman.

Ningú volia recordar què Andy Warhol tenia la seva propia línia de còmics. Ara els exposen.