Sing It Loud, Sing It Proud
Quan era molt petit, escoltava els vinils de ZZ Top entre cançó i cançó dels Beatles, Led Zeppelin, Marc Bolan i altres coses, sense cap tipus de vergonya. M’encantaven els seus videoclips.
Als nou anys, la meva àvia em va deixar de portar Mortadelos i em va comprar els Marvel Team-Up #123 (Spider-Man & Daredevil vs. Solaar) i el #124 (Spider-Man & The Beast vs Pr. Power). Encara dura la febre.
Al voltant dels 10 anys, la febre rolera es va disparar i les partides de Dungeons & Dragons es succeïen entre manuals traduïts a màquina d’escriure Olivetti (no existia versió en castellà) i daus de colors de 20 cares.
Comprava els mangas de Masamune Shirow en versió original als salons del còmic al Born.
Vaig tenir un Chewacca i un soldat imperial.
Tinc totes les temporades de X-Files, Lost, Futurama, Buffy, L’Escurçó Negre y Monty Python Flying Circus, entre moltes altres. Les veig en versió original.
He vist seguides les tres parts del Senyor Dels Anells en versió director’s cut.
Tinc diverses samarretes de Flash, Superman, Green Lantern, Thor… i alguna figureta.
M’he comprat un Mac.
Ser freaky (o friki) és cool. Ha deixat de ser cosa d’empollones o albóndigas en remojo. Gent tan diversa com Quentin Tarantino, Nicolas Cage, Salman Rushdie, els de Gomaespuma, Kevin Smith, Rivers Cuomo (cançons fabuloses amb Kitty Pryde), Elvis Costello, Paul Auster i el còmic independent, Conan o’Brien, Peter Jackson, Josh Whedon o Santiago Segura passegen el seu frikisme allà per on van. Amb orgull.
Del col.lectiu minoritari dels 80 a les masses anònimes dels 90 a la normalització actual, a la què crec ha ajudat molt personatges com els abans citats, han mutat aquest fenomen dels racons més foscos i reprimits de les habitacions empaperades de pòsters a grans esdeveniments de pel.lícules taquilleres i salons de còmic on intel.lectuals de diferents rams reflexionen sobre noves disciplines artístiques, abans defenestrades, i ara alabades en perspectiva històrica. On hi ha assignatures universitàries i tesis doctorals sobre el feminisme de tercera generació de Buffy o el concepte super-home a Superman.
Ningú volia recordar què Andy Warhol tenia la seva propia línia de còmics. Ara els exposen.
25.05.2006 a les 13:44h.
d’on treus que paul auster és friki?
jaja
de cool res, és super cutre.
el dia del friki aquest, “vé con tu hermano!”
25.05.2006 a les 14:41h.
Vai llegir què Auster (amb Spiegleman) intentaven recrear el concepte de novela gràfica amb Maus o l’adaptació de Ciutat De Vidre, basant-se en el format de 9 vinyetes típic de Watchmen, el qual s’utilitza de manera bastant literaria i prosàica.
Ergo, està posat en el tema.
…
I sí què és cool. jajaja.
Cuantos más seamos…
25.05.2006 a les 15:26h.
això no és ser friki, pofre paul
25.05.2006 a les 21:50h.
nen, tu de petit ja prometies… hosti quina amanida de frikisme tant de criu!
Ara entenc tantes i tantes coses… jaja
26.05.2006 a les 0:02h.
Ah… quina diferència hi ha entre això i 100.000 persones pintades, disfrassades i cridant a un camp de futbol o a canaletes o a un concert de rock, on la gent va de punk, rocker, mod, heavy, poppie…?
26.05.2006 a les 11:53h.
No hay diferecnia alguna!… o eso creia yo…
EL problema está en la propia palabra friki.
Hace dos o tres años o 5 o mas, no se, friki era aquel personaje que salia junto a Cardenas demostrando lo mal que cantaba o lo feo que era o que se comunicaba con Jupiter y yo que se… Era gente ridicula y que se prestaba a todo tipo de burla! ALguien decidió que aquella gente se tenian que llamar frikis, incluso Cronicas Marcianas paso a ser un programa de frikis…
Ahora bien… en que momento pasó a llamarse frikies a todo persona relacionada con colecciones, comics, pelis del espacio o de ogros y caballeros, etc… Está clarisimo… alguien que encontraba esto ridiculo hizo una sinestesia clariiisima! (no a nivel sensoria, como podria entenderse una sisnestesia bulgar “Bulgaris sinestae”) bueno, un machambrat de conceptos!
Lo que hoy entendemos como friki es a una persona ridicula a los ojos de los que no son frikis (segun ellos)… es decir a ojos de gente aburrida, incapaz de emocionarse con lo que la vida les pone delante gracias a la creatividad de otros individuos hasta hacerlas suyas e identificarse, porque al final se trata de eso, de sentirse identificado con un movimiento, un concepto, una idea, una forma de vestir… Pero, ¿no es friki quien va a trabajar con traje porque asi convence mejor a un pobre desgraciado? (de eso yo entiendo bastante) No es friki quien se viste con un vestido de noche y se pone mil y una joya para destacar entre su grupo de amigos millonarios que van a la opera?
Todos somos frikis, lo que pasa que los aburridos nos tienes envidaia!
He dicho!
26.05.2006 a les 11:58h.
Te quiero, Ferran.
26.05.2006 a les 12:07h.
Pues si me quieres… hazte una camiseta con mi cara y compra figuritas mias en Norma Comics… Friki de los cojones!
He de controlar este Sindrome de Touette que me invade de vez en cuando! Coño!
Buf!
26.05.2006 a les 13:48h.
jo vaig a la òpera
m’agradaria ser milionària
:-(
jo crec que l’autèntic friki no té consciència de ser-ho i aqui rau (rau-rau) la seva pròpia definició. un friki que diu que és friki, ja no té gràcia.
26.05.2006 a les 14:07h.
Un s’ha de conèixer a sí mateix i no deixar què siguin els altres qui el defineixin.
26.05.2006 a les 17:16h.
Quina bobada! ho sento silvi… pero llavors (semillas) diguem a tots el friki que ho son i acabemos con ellos… Y así seremos testigos de la extinción de una especie!
Porcierto… si vivieramos en un mundo donde Superman fuera real… y todo fuese como es hoy en día, pero con un superman por ahí… Os lo imaginais coleccionando pelis de dibujos de la warner de Batman? Si le dijeramos que es un friki, acabariamos con el? Vaya mierda de Superheroe no? Silvi… te das cuenta de que tu argumento se cae por todas partes!
26.05.2006 a les 17:19h.
Jajaja….
Al Vila-matas li agrada el fútbol i als pobles els hi posa noms de jugadors.
…
Okunowo Mejor Jugador Fifa ya!
26.05.2006 a les 17:20h.
Por cierto si poneis una “e” despues de todas las veces que he escrito “silvi”, sabreis de quien estoy hablando… Perdonad si os he liado y os he vuelto locos!
-silvi? silvi? quien será esta tía?…
-No será con una “e” al final?
-Nooooo, que chorrada! una “e” despues de silvi?… Silvie?… Coño, pues si!… me siento como en StarGate!
26.05.2006 a les 17:32h.
Lo del Código De Vichy te está afectando…
26.05.2006 a les 17:42h.
Chiste malo, aviso!
Era un hombre tan vago tan vago tan vago… que joder… ni ha acabado el chiste el desgraciado!
26.05.2006 a les 17:48h.
Y hasta aquí, los comentarios relacionados con el post.
26.05.2006 a les 17:56h.
Parece que empiecen y acaben y no tengan sentido los comentarios… pero los cuatro últimos lo ligan todo y fliparas!
26.05.2006 a les 17:57h.
Jaja…
29.05.2006 a les 0:31h.
Centrem el tema que tanta frikada em despista.. juas!
Freaky: Raro… Friki: Freaky en spanglish
Raro: Allò que no segueix unes pautes lògiques (lògic segons els paràmetres subjectius socials). Com un dia d’estiu amb molt de fred, un blog del Rubèn que fos romàntic, un rellotje que només marquès la temperatura o un capítol de Lost doblat al xinés per TVE.
Ara per ara, crec que la deficnició va més enllà, seria una cosa com: “m’apasionen temes i hobbies que requereixen un coneixement al detall dels mateixos”, i com no son del tot populars entre la massa de la gent “ordinària” com jo… tildem a aquests apasionats per temes extanys com a “Frikis”… tot i que estic d’acord amb la Silvi(e): Un Friki que sap que ho és, es menys friki del que es pensa… a mi m’han dit “rara” mil vegades, però no em considero Friki. La meva raresa es intrínseca suposo.. :S
(Tratado sobre la frikeria, Capítol I )
29.05.2006 a les 9:40h.
Per això mutariem el terme “friki” per “mitòman”.
29.05.2006 a les 15:23h.
el concepte friki és trist i com de connotacions negatives. és que no m’agrada i punt.
la mitomania és com d’un rang més elevat, si vols una mica burgès. però molt millor, on vas a parar!