Operación Bikini

Tothom està amb la Operación Bikini. Dec ser l’únic què no ha canviat els hàbits alimentaris ni les activitats físiques per rebaixar la panxa què comença a sobresortir qual sol a l’alba. Si mai em quedo al desert, de reserves hauré d’anar tirant.

Em comenten pels puestos què, degut a la massificació dels gimnasos, i no només en aquestes èpoques, per assistir a una classe de spinning has de presentar-te uns 45 minuts abans per reservar una bicicleta. Els què han canviat els seus hàbits i van pel matí abans d’entrar a la feina, es troben una troupe de jubilats posant-se en forma i ocupant totes les màquines.
On ha anat a parar allò del easy-living? Del “m’escapo mitja horeta al gimnàs”?

Si algú mai va intentar convencem d’anar al gimnàs, a aquestes alçades no hi ha arguments.
Li trauré la pols a la bici.

Amb lo fàcil què és cremar calories ballant amb Primal Scream. Tornen al country rock de Give Out But Don’t Give Up i abandonen l’electrònica, les màquines i els ordinadors i els ritmes ballables. I se’n duen pals de tot arreu, és clar. No hi ha qui els entengui però i si els venia de gust agafar els instruments un altre cop? Aquí una proba de què Riot City Blues està ple de bones cançons com Country Girl i de què sí, és possible fer el viatge invers del rock a l’electrònica i de tornada al rock i sobreviure.

P.S.- I si no, dansa horitzontal i amazòniques ingràvides postures.