No acostumo a quedar-me adormit davant el TV. Les poques vegades què passa, cada cop em sorpren més el contingut dels canals de televisió què encara emeten a aquestes hores intempestives (o no tan intempestives, perquè algú té consciència de quina hora és al despertar-se entre babes al sofà?).
Un noticiari només en imatges sense narrador, telefilms i pel.lícules de culte (això fa ràbia), paissatges amb ambient music (ara chill out) i porno local. Molt de porno local.

I a mi que lo què més m’impacta és el Chuck Norris.