L’últim cop què el meu mòbil va sonar més aviat de les 8h. del matí va ser una “divertida” broma d’un cunyat polític. Dilluns, a les 7.56h., va sonar el mòbil mentre jo encara dormia plàcidament. El meu primer pensament va ser: qui truca tan d’hora un diumenge?
Error garrafal.
No reconeixia el número de mòbil que apareixia a la pantalla així què el vaig silenciar i vaig tancar els ulls durant 4 minuts més abans d’anar a l’oficina. A les 8.00h va tornar a sonar el mòbil 10 segons abans que l’alarma despertador.

- Zzz… Sí?
- Hola. Es para arreglar el contador.
- (obro els ulls) Cómo…?
- El contador que se ha quemado. Es para arreglarlo.
- (m’incorporo) Qué contador?
- No se le ha quemado un contador?
- No. Por quién pregunta?
- Es que no tengo ningún nombre de contacto. Sólo este número.
- Pues se equivoca, lo siento.
- Más lo siento yo que le he despertado. Y mire que he procurado no llamar pronto.
- Sí, ya…

Em pregunto a quina hora hagués trucat si no l’hagués aturat la matinera hora del rellotge.
I després plorem que els serveis tècnics fan horaris incompatibles amb la nostra vida laboral i que mai estan localitzables ni disponibles a l’Agost.

Vaig sortir del llit, em vaig ficar sota la dutxa, vaig tornar a tancar els ulls i:

Altres històries telefòniques: Milagros i Milagros 2