Parlant de 24, durant la passada nit m’he despertat al sofà destrossat. No hi ha res més pitjor i incòmode què un sofà petit. M’he adormit mirant 24 i m’he despertat d’un somni sobre naus espacials i trens que avançaven sobre gespes verdes i infinites, i amb un parell de melodies al cap. Una d’elles, una clàssica línia de baix i uns teclats divertits pop. L’altre, Steve’s Boy, l’estrident retorn de The Lemonheads (ms).

M’encanta obrir els ulls amb una cançó entre cella i cella.

Sona: Baby, Back Up de The Bluetones (ms).