M’he aixecat amb una sensació d’esgotament inusual. He fet un sprint per no perdre el tren i un segon per no perdre el Trambaix. Això ha acabat amb les poques forces que em quedaven. De què estic tan cansat?

Ahir em vaig passar la tarda amunt i avall sota la pluja. Les meves Converse estan una mica atrotinades i no els hi queda dibuix a la sola. Vaig passar-me el trajecte fent força contra el terra per no relliscar per les voreres (després d’algun petit ridícul). Difícil i antiestètic. I la cara d’ensurt que fas cada cop que estàs a punt d’anar al terra.
Ara no em sorprèn que avui les meves cames no responguin.