Ja he donat regals de nadal i ja n’he rebut. Total, si no ens agrada aquesta època de l’any, desafiem-la i fem-ho tot en les dates menys assenyalades. Em poso en mode aplicar el “recuerdas cómo era tu vida sin móvil?” i em desinsta-lo el “…*oigh!* no hay quien soporte la navidad, que ha perdido sus valores y es puro consumismo”.
Veig la gent pels carrers celebrant la mort de cert dictador xilè amb nom de personatge de conte brasiler i tinc una sensació de déjà vu amb cert altre dictador amb nom de moneda. Malgrat per alguns deu ser el millor regal de nadal, penso que l’alegria estava en que aquests dos no marxessin d’aquí per causes naturals. Aquesta és la seva victòria.
Durant el mateix minut, em miro les edicions de luxe dels àlbums de Pulp que ja tinc i penso en deixar-me emportar.
Això sí que és un paradigme de nadal.

M’he passat el dia marujeando per casa i a la 1 de la matinada me n’adono que he dut el jersei d’estar per casa tot el dia del revés.