Super a favor de les teories del complot a l’oficina. Erosionen de mala manera però vaig llegir un estudi on s’afirmava que criticar les posicions de poder desestressa, i és veritat. I a més a més, divertit i entretingut.

Primera teoria del complot: cada cop que un company anuncia que abandona l’empresa, tots diem que és per una millora econòmica desorbitada. Sempre afirmem que ho sabem del cert però que no podem citar la font.

Segona teoria del complot: les fosques estratègies què genera l’ordinador que queda lliure degut a la persona que deixa l’empresa, especialment si és un model d’última generació. El departament de IT l’acaba reubicant però es comenta que acaba abandonat al fons d’un armari, sota clau, sense ús, mentre els hardworkers de la companyia encara utilitzen portàtils de fa 4 anys. O pitjor, que algun directiu se l’ha endut a casa pel seu fill. Bola extra: els que tenen els ordinadors més antics són motiu de burla i mofa i són assenyalats amb el dit pels passadissos.

Tercera teoria: la persona que marxa serà recontractada d’aquí uns mesos per molt més del que cobra ara. I de fet, abans de marxar, ja sap l’oferta que li faran. Només hi ha hagut un precedent i no va ser així ni de lluny, però des de aleshores, aquest rumor reflota sempre que podem.

Hi ha teories de complot més light com dir als companys que se’n van de pont que no es farà la travessa setmanal i així, els pocs que la fan, sumen més encerts en el comput global que fem, estil classificació personal per treballador (poca feina, també).