Días Azules
Avui, a la feina, he fet servir l’expressió “mi amigo le puede” que a la meva edat no la pots dir sovint, i el restaurant de l’hotel que ens va intoxicar de salmonel·losis fa una mica més d’un any ens ha proposat tornar i ha penjat el menú a l’oficina. Algú ha tatxat el preu del menú amb boli i ha substituït el “IVA no incluído” per “gastos hospitalarios no incluídos”.
Es pot sentir a l’ambient. Està en l’aire. Ja és nadal.

Ni jo ni aquest blog patrocinem aquesta campanya publicitària. Simplement es tracta d’una coincidència de foto poc original (la meva molt millor, on vas a parar).
Hi ha 8 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 13/12/2006 a les 21:48h.
- Categories: Feina, Fotoblog, Personal, Publicitat.
- Comentaris una mica més a baix....
- Conté 196 paraules.









Les teves converse mai estan tan brutes.
Quan me les trepitges tu, sí :-P
Són més molones brutes.
Dias azules es una peli que no he vist i una cançó de ivan ferreiro que m’encanta (banda sonra de la peli)
m’han recomanat el teu blog i realment les fotos son molt xules.
Jo, que me les dono de bon relacionador, no havia pensat que la cançó del Iván podia pertànyer a aquesta pel.lícula.
Serè pq no l’he vist i només em sona el cartell?
i gràcies :-)
Update: he vist aquest matí que Días Azules és també una campanya de promoció de Ford.
el bonrelacionador que bonrelacioni bonrelacionador serà.