Històricament, sempre he treballat durant els nadals, excepte els festius habituals i, de vegades, ni això. Algun nadal, Sant Esteve o Any Nou m’ha tocat pringar. Aleshores sóc molt feliç perquè el nadal no m’agrada gaire i sembla com si t’aïllessis i les festes passessin molt més ràpid. Aquest serà el primer any que la meva empresa fa una semi-tancada de portes durant aquestes dates. També està bé treballar en nadal perquè, a l’igual que en Agost, s’està molt tranquil i et pots concentrar en un projecte o no fer res de res.
Avui, a la feina, he fet servir l’expressió “mi amigo le puede” que a la meva edat no la pots dir amb facilitat, i el restaurant de l’hotel que ens va intoxicar de salmonel·losis fa una mica més d’un any ens ha proposat tornar i ha penjat el menú a l’oficina. Algú ha tatxat el preu del menú amb boli i ha substituït el “IVA no incluído” per “gastos hospitalarios no incluídos”.

Ja és nadal.

Ni jo ni aquest blog patrocinem aquesta campanya publicitària. Simplement es tracta d’una coincidència de foto poc original (la meva molt millor, on vas a parar).