Calles Y Avenidas
Pushkin va escriure la novel.la en vers on es basa Onegin, la pel.lícula protagonitzada per Ralph Fiennes i que, a part de tenir també alguna conspiració, es considera del gènere “de plorar”. Això vol dir que és d’aquelles que, quan et pregunten si l’has vist i respons afirmativament, ràpidament et deixen anar el: “i vas plorar?”. Doncs i a tu que t’importa si jo ploro o no ploro? Quina mania, també, en voler saber si es plora amb les pel.lícules o no. Jo sé que amb les òperes al Liceu s’ha de plorar, però a casa, que cadascú faci el que bonament pugui.

Ahir em van dir que jo no he plorat en la meva puta vida. Mentida. Recordo un matí aixecar-me del llit i, descalç, xutar sense voler la pota d’una taula. Vull posar de moda “borbolls”.
17.12.2006 a les 22:56h.
jajajaja, pobre pota…
17.12.2006 a les 23:07h.
Au.
17.12.2006 a les 23:09h.
Onegin no sé si és de plorar. Potser només és el Beethoven final!!!
Lo del Liceu no sé per qui ho dius. Pestanyetes, suposo.
jaja
17.12.2006 a les 23:15h.
M’han dit que la d’avui està molt-bé, molt-bé…
17.12.2006 a les 23:52h.
Jaja.
Els entrepans de pernil del bar sí que fan plorar!!