Calles Y Avenidas

Pushkin va escriure la novel.la en vers on es basa Onegin, la pel.lícula protagonitzada per Ralph Fiennes i que, a part de tenir també alguna conspiració, es considera del gènere “de plorar”. Això vol dir que és d’aquelles que, quan et pregunten si l’has vist i respons afirmativament, ràpidament et deixen anar el: “i vas plorar?”. Doncs i a tu que t’importa si jo ploro o no ploro? Quina mania, també, en voler saber si es plora amb les pel.lícules o no. Jo sé que amb les òperes al Liceu s’ha de plorar, però a casa, que cadascú faci el que bonament pugui.

Ahir em van dir que jo no he plorat en la meva puta vida. Mentida. Recordo un matí aixecar-me del llit i, descalç, xutar sense voler la pota d’una taula. Vull posar de moda “borbolls”.


About

Estàs llegint (o potser només mirant) PRODUCTES DE NETEJA, una petita col.lecció d’anotacions personals en un entramat semi-caòtic on les entrades s’escriuen en ordre cronològic i es mostren en el sentit cronològicament oposat.

Comentaris

5 comentaris. Deixa un comentari o trackback.
  1. jajajaja, pobre pota…

  2. Au.

  3. Onegin no sé si és de plorar. Potser només és el Beethoven final!!!

    Lo del Liceu no sé per qui ho dius. Pestanyetes, suposo.
    jaja

  4. M’han dit que la d’avui està molt-bé, molt-bé…

  5. Jaja.
    Els entrepans de pernil del bar sí que fan plorar!!


Deixa un comentari

Els camps marcats amb un * són obligatoris.


Buscar

Flickr