El Ferran està a punt d’obrir un negoci nou del ram on ha treballat els últims anys i jo, per la meva part, dedicaré temps lliure a unes feinetes extres fent exactament el mateix que faig vuit hores cada dia a l’oficina. Hi ha qui, any rere any, segueix tenint sempre els mateixos embolics amorosos encara que canviï de parella i altres segueixen tenint les mateixes discussions de parella que han tingut els últims 10 anys de relació. Ma mare em tracta exactament igual que fa 15 anys i, a la meva multinacional empresa, molts encara no saben situar un fotimer de països al mapa.

Després de finalitzar un projecte amb èxit a Eslovènia, el líder de l’equip va enviar ahir un email a totes les oficines de l’empresa on treballo anunciant l’èxit de la missió i agraint a tots els implicats la seva participació i implicació. Resumint-lo molt, l’estructura de l’email ha sigut més o menys aquesta:

Dober dan, (que significa “bona tarda” en eslovè)

Great news from (…bla bla blà parlant del projecte…)
Well I gotta leave you now, (…bla blà i s’acomiada…)

Lep Pozdrav (que seria una cosa així com “Salutacions”)

Signatura: Alex (i un cognom).

Després de dues o tres respostes per part d’altos mandos de la companyia, el president de l’empresa, nord-americà, ha respòs amb un email de felicitació per aquest equip que començava amb un: “Dear Lep, congratulations bla blà…”.
Abans d’anar a la broma fàcil sobre la incultura dels nord-americans, un segon email ha arribat del vicepresident, d’origen belga, que començava: “Dear Lep (Pozdrav), congratulations bla blà…”.
Pobre Alex. A partir d’ara vull que em digueu “Salutacions”.

Aquest nadal he jugat al bingo casolà amb apostes a 1€ (en vaig guanyar 3) i he jugat al mític “Quién es quién?” en pijama la nit de reis sense ser rei, patge, pare ni Noel ni res. Això sí que és nou i trencador.
Com moltes coses aquests dies, tot canvia per a que tot segueixi igual.