Quin dia més fastuós el d’ahir, entre boira i angines, suposo que recuperant-me d’un cap de setmana esgotador. Passar un dia a casa comporta, a més, el redescobriment d’algunes rutines que et perds perquè mai estàs present a casa en horari laboral. És increïble la de gent que visita el meu edifici i truca per telèfon a casa meva durant el dia. La de vida social que m’estic perdent en hores d’oficina. Que a l’hora de la veritat, m’és igual, perquè quan hi sóc, no agafo cap d’aquestes trucades, tampoc. Però és maco saber que existeixes.

Ara, des de la meva taula a la feina, em trobo que tinc una mica de febre i que m’hauria d’haver quedat a casa, però tampoc em vull perdre les erosions festives i els acomiadaments massius de directius que tenen Porsches amb matrícules customitzades amb el seu nom.
Tristament, els mileuristes acabem vivint d’aquests petits plaers.