El Nen Sense Nom
En les últimes setmanes m’he comprat deu cd’s. Només m’ha donat temps a digerir tres o quatre. Sobretot m’estic endinsant en aquells que són com retrobar-se amb un vell amic que fa molt de temps de qui no saps res i et torna sensacions que fa temps que no senties.
El primer d’ells és el nou àlbum de Travis, congelat en el temps entre la banda invisible i l’home que.
Per què canviar si el que fas ho fas molt bé?
Sona: Closer de Travis.
Fa unes setmanes, Crisplisquismi (l’artista abans conegut com a Chris Martin) presentava en primícia l’àlbum The Boy With No Name de Travis com la banda que havia inventat Coldplay. I és que quan sento algú que escoltant Radiohead o Travis deixa anar allò de “mira, otra banda que se parece a Coldplay” se’m salten tots els punts de sutura que encara no m’han posat.
9.05.2007 a les 9:36h.
Que monus.
Si vaig a l’Alcampo em passarà això?
9.05.2007 a les 11:05h.
Al Carrefour no passa. Són antipàtics…
9.05.2007 a les 16:20h.
Jo tinc un problema amb Coldplay, no me’ls crec.
9.05.2007 a les 16:43h.
A mi ni em semblen per tant ni em semblen tan poc, no sé. No em desperten aquesta aversió generalitzada (llámalo efecto U2).
9.05.2007 a les 23:12h.
l’altre dia parlava amb un company sobre la sort que vam tenir de viure la música dels principis dels 90, en el moment.
9.05.2007 a les 23:17h.
Amb la de merda que va sortir als 90, tb van haver coses fantàstiques. No renego gens dels 90.
No suporto els 80… com explicaven a un documental fa poc, l’interès musical, especialment pel rock, sempre es salta una dècada.
10.05.2007 a les 17:18h.
¿Quins son els 10?
El nou Travis encara no l’he escoltat. Em fa molta mandra. I mira que m’agradava el The Man Who. ¿Esta al mateix nivell?
10.05.2007 a les 18:25h.
Té la mateixa atmosfera (mateixos productors) que The Man Who però amb un puntet més d’optimisme a l’estil The Invisible Band.
Però és dificil que els hi surti quelcom rodó com The Man Who. Ahir me’l vaig posar i encara em sé les lletres de memòria.
Crec que The Boy With No Name et pot agradar si t’agradava aquell.
12.05.2007 a les 0:21h.
els 80 tenen cançons mitiques… “Big in Japan” n’es una… jajajaj
12.05.2007 a les 0:27h.
Sí, i Forever Young. A cagar, hombre!
Jaja.
Això demostra empíricament que tu i jo som de generacions diferents.