'On la coherència no importa'.

Burn Baby Burn

Buenafuente s’ha acomiadat aquesta nit d’Antena 3. I s’ha acomiadat amb humor. Suggerint que igual fa un programa de viatges com Sardà perquè “Antena 3 ya me ha preparado las maletas” (sic). La broma històrica i recurrent de “aquest programa va tard” al final li ha passat factura. S’ha acomiadat amb humor i amb sa mare de convidada. Com quan al Sense Títol portava el seu pare i el pare de l’Oriol Grau en smoking.
A mi em quedaran els bons records i coincidir amb el Gasset: quan la TV prescindeix d’un programa d’aquest tipus, és que alguna cosa no funciona en aquest mitjà. Cosa evident, també.

Hi ha 7 comentaris. Veure els detalls del post.

Hymn Of The Big Wheel

Per tal de recuperar la fe en Barcelona, m’he apuntat al Bicing, per tenir una bicicleta que me traiga y que me lleve per aquest any muntanya-russa, ple de canvis personals i professionals que sembla no tenir fi.
Quins més canvis hi pot haver que no siguin personals o professionals? De salut? La salut és personal, no? Com la higiene. Bé, de totes formes, últimament també he anat al dentista.
Aquests dos últims dies, escolto molt Massive Attack. No hi sé veure la relació però sé que hi és. Veig Volkswagen Beetle‘s per tot arreu i em sé un nou acudit sobre cireres.

Hi ha 4 comentaris. Veure els detalls del post.

Run Baby Run

Les Rambles (entenguis el seguit de rambles entre Plaça Catalunya i l’estàtua de Colom: Canaletes, Estudis, Caputxins i Santa Mònica) és un estrany conglomerat de gent i gentussa, i de tradició i guirisme tour operator, i on absolutament res val un euro. Me la miro amb aquesta estimació d’allò que sents que és part de tu com que me la torno a mirar i no veig el moment de girar per una cantonada i desaparèixer d’aquest riu d’humanitat (i no tanta humanitat, amb tanta parada de gallines i rèptils (no entraré a qualificar el gremi d’estàtues humanes, si és que és un gremi)).
Ara que alguns proposen introduir canvis a la programació de TV3 i passar més produccions en versió original subtitulades en català (cosa que em sembla bé), on realment fa falta un esforç per millorar l’aprenentatge, la comprensió i l’expressió és a la zona de La Rambla De Santa Mònica, on entre retratistes i caricaturistes, el ganxo d’un trilero intentava fer entendre a un turista que no volia que els gravessin amb càmera mentre feien els seus trucs de mans. Malauradament, amb un vocabulari curt, limitant-se a escridassar “Finish! Finish!” al pobre espectador, han acabat entenent-se amb les mans. Més enllà, una dona entrada en anys, i massa maquillada, feia passos de ballarina sense que ningú s’aturés a observar-la. Tothom feia rotllana al voltant de la jove i guapa parella que ballava tango cinc metres més enllà.

Totes aquestes situacions són tan obvies i quotidianes com que avui em torno a amagar.
I tu? Tu què fas per Sant Joan?

Hi ha 4 comentaris. Veure els detalls del post.

Salmón 23

Potser és que el Real Madrid s’ha endut la lliga després de 80 minuts fent-nos campions. Potser és la perspectiva d’un estiu amb poques vacances. Potser és el meu constipat. La qüestió és que m’he despertat irascible i una mica de mal humor i desganat. Deu ser que realment sí sóc un manies i aquestes tendències maniàtiques meves s’accentuen cada-cop-més. Les meves expectatives pel dia d’avui eren ben modestes i, com acostuma a passar, quan et mous entre la modèstia i un perfil pla i baix, és realment fàcil que qualsevol cosa faci girar la truita. I no és pas el fet de que s’hagi descobert a un ex-company de feina entre el repartiment d’una pel.lícula porno hardcore gay, fent el trenecito i altres malabarismes. Jo me n’alegro molt per ell, que fins i tot té una línia de diàleg. El que m’ha alegrat el dia és veure com una gran i merescuda nova oportunitat laboral apareix de sobte, per sorpresa d’alguns i alegria dels demés, per algú que realment s’ho mereix.
Els dilluns, molt de tant en tant, porten bones notícies.

La pregunta seria: la persona que ha descobert la pel.lícula en qüestió… què coi estava buscant per trobar-se amb això? Sí, clar…

Hi ha 8 comentaris. Veure els detalls del post.

Para Esos Días En Los Que Estás Sensible

Porto tant de temps fent un esforç per no caure en qualsevol tipus de estereotip que crec que ja els evito de manera inconscient però ahir, al pont aeri, embarcava al costat d’una parella (assumeixo que) de madrilenys de gomina, corbata i polo Lacoste color salmó, ja entrats als 40, que acabaven totes les frases amb un macho: “Jo, macho, vamos con retraso, macho, y la peña embarca que parece la invasión de los unos, macho” (i això que s’havien colat). Un d’ells (el del polo) duia el típic quadre regal pel menjador embolicat en paper marró amb dues gomes de pollastre.
A l’avió, em va tocar seure amb la xinesa de Hong Kong, poc fluent en cantonès i resident a NY que fa més soroll mastegant. Quin escàndol de trinxats dentals. Després em va explicar la seva vida, que havia perdut la seva cartera al metro i no em va dir el seu nom.
Mentre la xinesa xerrava, jo m’interessava pel rabí que tenia davant, amb les seves trenes i barbes blanques i el seu vestit i barret negre, deixant les seves anotacions en hebreu amb boli blau. No molt lluny d’ell, seia el seu jove acompanyant amb la seva kipà. Tots dos intentaven concentrar-se en les seves coses rodejats de cubans (l’avió feia parada a Madrid i seguia cap a l’Havana).
Jo no podia més i el dia no havia fet més que començar.

Hi ha 9 comentaris. Veure els detalls del post.

« Posts anteriors