And Now For Something Completely Different (Part II)
No puc pixar en públic. No puc pixar en presència d’algú i als lavabos públics em tanco al wàter. Per pixar m’he de concentrar i necessito uns minuts de solitud. Fer pipí és el meu moment d’introspecció en el qual penso les coses més inversemblants com, per exemple, noves raons per les quals no entenc el canon de la SGAE.
Raó nº 17: cobrar el cànon a cd’s i dvd’s abans de saber per a què els farem servir és cobrar multes de trànsit abans de que els conductors excedeixin el límit de velocitat. Una pràctica generalitzada però no per això exempta de la presumpció d’innocència.
8.06.2007 a les 10:10h.
Ets un hermètic de la pixera.
8.06.2007 a les 10:17h.
Tinc un pixar introvertit.
8.06.2007 a les 13:56h.
Jo no.
jajajaja
Fi.
8.06.2007 a les 19:01h.
Puffff!!! si fuera hombre yo tampoco podría mear en los waters esos de pie, ahí todos los tíos mirándosela…¡qué poca intimidad!.
Yo lo tengo peor, ni siquiera puedo hacerlo en los wc´s cerrados…ya voy cuando no me aguanto más. Un problema muy jodido.
11.06.2007 a les 17:18h.
Ha de ser cosa de trauma infantil, perque jo soc igual, no puc fer pipi sota cap mirada… i jo que creia que era l’unic que tenia un pipi timit
11.06.2007 a les 17:22h.
Mmm… trauma familiar?
11.06.2007 a les 23:30h.
Tinc un amic que sempre que, anant borratxo, pixava al aire lliure es posava a xiular l’himne de EEUU.
Hi ha d’haver de tot en aquesta vida…
12.06.2007 a les 10:06h.
Jaja. Bastant bo.