Crisis En Las Tiendas Infinitas

El temps de vida mig d’uns auriculars pel meu iPod (o el reproductor de música personal que he fet servir a cada època) acostuma a ser d’un any. Els faig servir a totes hores: quan surto al carrer, a la feina, a casa de nit… i tots acaben trencant-se pel mateix lloc: o fa mal contacte un auricular o fa mal contacte el connector. Des de que vaig descobrir la gama cara de Sony, ha valgut la pena la inversió ja que ara se’m trenquen cada dos anys.
Avui ha sigut el fatídic dia i, després de veure la trista gama i varietat que ofereix El Corte Inglés (tinc un descompte que sóc incapaç d’esgotar), he anat a l’Fnac. Quan m’he presentat a la caixa a pagar, he entregat al caixer la meva tarja de crèdit i el meu DNI i, de sobte, el noi (de la meva edat, més o menys) ha aixecat la mirada i m’ha dit “Ens diem igual”. Com el meu nom no seria gaire exòtic, he contestat amb poc entusiasme que ja m’havia fixat en la seva xapeta de dependent però ell ha aclarit “no, no, que ens diem igual de nom i cognom” i m’ensenya una tarja de crèdit seva. “Bastant fort”.
Ni el meu nom ni el meu cognom són gaire peculiars però la seva combinació no es troba sovint. Ha estat curiós conèixer aquell ésser abstracte de qui te’n recordes quan vols crear-te una adreça de Gmail o altres i penses: qui dimonis ha agafat aquesta combinació?


About

Estàs llegint (o potser només mirant) PRODUCTES DE NETEJA, una petita col.lecció d’anotacions personals en un entramat semi-caòtic on les entrades s’escriuen en ordre cronològic i es mostren en el sentit cronològicament oposat.

Comentaris

12 comentaris. Deixa un comentari o trackback.
  1. Jo estic en crisis perquè els meus auriculars de la Game Boy (amb mi desde 1991) només funcionen per una orella, la blava. Han passat per diferents époques, però ara que penjen de l’ordinador de la feina i que sovint acaben en les orelles d’algú altre, demanen la jubilació.
    I també vaig conèixer un altre que es deia com jo, mitjançant un amic comú, després van anar a universitat junts… i es va fer amic d’una amiga meva i mai més hem sabut de cap dels dos.

  2. A mi això no em passaria. Quan compro alguna cosa al fnac sempre vaig a les caixes on hi ha caixeres…
    :-P

  3. al fons, jo també

  4. Jo em trobo constantment persones que es diuen igual que jo. No és una cosa que m’agradi gaire però què hi farem.
    Salut

  5. El meu tiet es diu com tu, JRoca.
    jiji

    Jo per això em vaig canviar el nom.

  6. Per internet he trobat el meu deoble, pero amb el 3 cogoms iguals! el 2n cognom acabat amb Z, el meu es amb S. De fet al DNI hi ha un numero que vol dir les vegades que estas repetit.

  7. Això del número aquest no és un mite?

  8. 4, 8, 15, 16, 23, i 42 sí són un mite.

  9. T’ha/ens ha tocat l’euromillón?
    No m’estranya que no, amb la merda números que jugues/m!

    Si t’has de canviar el nom, posa’t Tom Sawyer.

  10. Rubèn, vigila,
    the numbers are bad.

  11. jo només vull el 42, et deixo la resta..
    Un altre que es diu Julio Iglesias? que fort pavu!

  12. Ho sé!


Deixa un comentari

Els camps marcats amb un * són obligatoris.


Buscar

Flickr